El primer que vaig pensar honestament és que havia de ser una bona oportunitat per a mi perquè la veritat és que en la WNBA no ho estava passant bé. Jugava molt poc. Necessitava tornar a ser la jugadora que realment havia estat. Això és el que estic fent i totes les companyes m’estan ajudant molt.

Tenir una bona relació a la pista. Aquest és un dels grans secrets perquè el joc de l’equip sigui equilibrat. És molt important que a la pista confiem totes les unes amb les altres perquè això ens fa més fortes.

És una incorporació impressionant per a nosaltres. És una jugadora amb una energia i un entusiasme extraordinaris. Com ja s’ha dit, vaig jugar dues temporades a la universitat (UCLA) amb ella i la conec prou bé. La Michaela és... (fa una pausa) una superatleta i superamigable. Es fa estimar de seguida en un equip de bàsquet. A més, no importa quines siguin les circumstàncies de l’equip en un partit o en un campionat, perquè ella ho donarà sempre tot a la pista.

Sí, així és com ens agradava jugar a la universitat i per això guanyàvem tants partits i dominàvem la zona perquè sabíem trobar aquest equilibri entre nosaltres. Jo jugava per fora i ella trobava més espais a l’interior, i a l’inrevés també passava, si les defenses estaven pendents d’ella, jo també me n’aprofitava.

Com tothom, havia sentit molt a parlar de Laia Palau i de les seves qualitats, però també coneixia Gardner perquè, tot i que és més gran que jo, també ha estudiat i jugat a UCLA.

Seria realment molt maco assolir-ho, però el que hem de fer és pensar partit a partit i no mirar gaire cap al futur.

No he vist aficionats en la lliga més apassionats que aquests. Són increïbles i ja els considero una part de l’equip també.

Es nota que té una gran experiència, i els resultats es veuen a la pista. M’hi sento molt còmoda.

Sí. Ho vaig fer de molt petita. Tenia cinc anys o així. Ell sempre ha tingut un gran impacte en tota la meva carrera. Fins i tot quan m’ha criticat sé que ho ha fet amb bona intenció, per ajudar-me a millorar com a jugadora i realment amb els anys ho ha aconseguit. Quan tenia 12 o 13 anys, al High School, vaig jugar també al flag football (modalitat del futbol americà), però ho feia per divertir-me. El bàsquet ha estat sempre la meva passió.

A Seattle el que em va passar segurament és que era nova a l’equip i em va tocar la part més dura. Però ho accepto perquè llavors era el millor que em podia passar per arribar ara a l’Eurolliga i tenir aquest rendiment. És normal que ara miri enrere i m’enfadi, però és important concentrar-me en el present a Girona, que és bo.

M’està encantant i segur que hi tornaré quan ja no hi jugui. Soc una persona força introvertida però m’he fet ben aviat amiga de les jugadores; tampoc t’enganyaré, passo hores sola amb Netflix i tot això, però és el meu caràcter.