“Tot l’any estem dient que som menys bons en aquest aspecte i els rivals també ens ho provoquen això. Són opcions que es poden plantejar i en aquest tema patim, però som bons amb la resta i l’altre equip ha apostat perquè no les fiquéssim i realment no hi ha hagut manera”, es resignava Alfred Julbe després del partit, reconeixent el pes que havia tingut el desencert en el tir exterior gironí, que obligava l’Spar a anar a remolc (5/10 triples i 0/8 en el descans per banda).

Mirant endavant, el tècnic posava en context que abans del partit de dimecres que ve l’equip viatja avui per jugar demà al vespre a Sant Sebastià el partit de lliga del cap de setmana. “Pensem en el següent partit, però alhora parlant, digerint i dialogant coses perquè és important per a nosaltres.”

“El premi és molt alt: una final a quatre. Només vam estar en disposició de fer-ho l’any passat, que vam jugar dos partits aquí a Salamanca en una bombolla molt particular”, deia Julbe, ara sí, sobre el partit de dimecres que ve. Hi insistia: “El premi és molt gran i a Fontajau espero que la gent ho visqui i ens empenyi, perquè moltes vegades aquests temes de l’errada en el tir tenen a veure amb sentir-se bé. Espero que puguem donar la nostra millor versió defensiva, que nosaltres acostumem a fer, i també l’ofensiva, amb qualitat”. “Alhora, els entrenadors hem de veure i treballar com podem contrarestar algunes coses, quines de les nostres apostes han estat fallides, i ells alguna cosa de quan vam guanyar aquí l’han sabut atacar... Ho hem d’estudiar”, hi afegia Julbe.