30 ANYS DELS JOCS DE BARCELONA
5 D’AGOST. L’EQUIP UNIFICAT ELIMINA ELS ESTATS UNITS
Desfeta inesperada
L’equip dels Estats Units va arribar a Badalona amb dos títols olímpics i dos de mundials consecutius, però l’Equip Unificat el va fer fora a les semifinals
Des d’aquella derrota de fa 30 anys els EUA no han perdut cap partit en el torneig olímpic femení i han guanyat tots els títols que s’han disputat des del 1996
La selecció femenina dels Estats Units ha participat en onze de les dotze edicions del torneig de bàsquet dels Jocs Olímpics des que va entrar en el programa el 1976, a Mont-real. No va anar a Moscou el 1980 pel boicot dels Estats Units als Jocs. L’equip nord-americà presenta un balanç de nou medalles d’or, una de plata i una de bronze i un 96% de victòries, ja que ha jugat 75 partits, amb un balanç de 72 victòries i tres derrotes. L’última vegada que un equip femení olímpic de bàsquet dels Estats Units va sortir d’una pista amb el cap cot per haver estat derrotat va ser avui fa 30 anys.
El 5 d’agost del 1992, l’Equip Unificat –en aquest cas digne successor de la Unió Soviètica– va guanyar el dels Estats Units (79-73) en la primera de les semifinals que es va jugar al Palau Olímpic de Badalona. La defensa de l’Equip Unificat i la gran actuació de la llavors jugadora del Godella valencià Natalia Zasulskaia (20 punts) van ser les claus de la sorprenent victòria de les exsoviètiques, juntament amb el gran desencert de les jugadores nord-americanes en el llançament exterior –5 triples de 20 llançaments–. Dos dies després, l’Equip Unificat va guanyar l’or contra la Xina (76-66) i els Estats Units el bronze contra Cuba (88-74).
L’equip dels Estats Units va arribar a Barcelona, a Badalona en aquest cas, com el gran i indiscutible favorit per guanyar l’or olímpic. Potser no tant com els seus companys del Dream Team, però quasi. Els Estats Units van arribar als Jocs de Barcelona havent encadenat els títols olímpics del 1984 –sense l’URSS, que va boicotejar els Jocs de Los Angeles– i del 1988 i els títols mundials del 1986 i el 1990. L’últim gran títol que les nord-americanes no havien guanyat havia estat el mundial del 1983. En aquell mundial, disputat al Brasil, el títol va ser per a l’URSS, que va derrotar els Estats Units en la final (84-83). Aquella final, jugada el 6 d’agost del 1983 a Rio de Janeiro, havia estat l’última derrota de l’equip femení dels Estats Units en un gran torneig.
Els Estats Units van presentar als Jocs de Barcelona un equip amb onze jugadores que aquella temporada havien jugat en equips professionals a Europa o l’Àsia i només una que ja havia deixat el bàsquet professional. En aquells temps no existia l’NBA femenina (WNBA), que no es va crear fins al 1996, i la WBL (Women’s Professional Basketleague) que s’havia disputat entre el 1978 i el 1981 ja quedava lluny.
Sis campiones del 1988
Sis jugadores d’aquell equip –Vicky Bullet, Cynthia Cooper, Teresa Edwards, Katrina McLain, Suzie McConnell i Teresa Weatherspoon– havien estat a l’equip campió olímpic a Seül –Edwards també a Los Angeles el 1984– i deu de les dotze jugadores havien format part dels campions del món del 1986 i el 1990. L’Equip Unificat es va presentar a Badalona amb cinc de les jugadores que havien guanyat el bronze quatre anys abans a Seül representant la Unió Soviètica –Irina Gerlits, Irina Minkh, Ielena Khudashova, Irina Summikova i Natalia Zasulskaia–, acompanyades d’altres jugadores com Elena Tornikidou o Elena Baranova. Sis jugadores eren de Rússia, dues d’Ucraïna, dues més de Bielorússia, i el Kazakhstan i l’Uzbekistan hi tenien una representant cadascuna. Les soviètiques no tenien rival a Europa –17 títols seguits des del 1960–, però només havien estat cinquenes en el mundial del 1990 i havien perdut la final del campionat del 1986 contra els Estats Units, a Moscou.
En la primera fase del torneig de Badalona, els Estats Units van guanyar amb claredat Txecoslovàquia (55-111), la Xina (93-67) i Espanya (59-114) i van acabar primers de grup, mentre que l’Equip Unificat va perdre contra Cuba (89-91) en el debut iva guanyar contra Itàlia (79-67) i el Brasil (76-64) i va acabar segon de grup. La final esperada va tenir lloc a les semifinals i allà les exsoviètiques van sorprendre les nord-americanes, les van eliminar i dos dies després van guanyar contra la Xina el que podríem anomenar títol pòstum del bàsquet soviètic femení. La Unió Soviètica va sumar entre el 1950 i el 1991 dues medalles d’or olímpiques (1976 i 1980), sis mundials (1959, 1964, 1967, 1971, 1975 i 1983) i 21 europeus (el primer el 1950, l’últim el 1991).
Des d’aquells Jocs de Barcelona, els Estats Units han guanyat l’or en els sis Jocs que s’han disputat –no hi han tornat a perdre cap partit– i en cinc dels set mundials que s’han jugat. Els hereus de l’URSS no han brillat tant però han anat fent camí, Rússia ha guanyat dues medalles de plata olímpiques (2004 i 2008), tres mundials (1998, 2002 i 2006) i tres títols europeus (2003, 2007 i 2011). Ucraïna va ser campiona d’Europa el 1995 i Lituània el 1997, i Bielorússia, bronze europeu el 2007.
Debut amb derrota
El bàsquet femení va entrar en el programa olímpic el 1936, però el femení va haver d’esperar fins al 1976. El mundial femení va començar el 1950 i el femení, el 1953. En els Jocs de Mont-real, el 1976, es va imposar la Unió Soviètica en un torneig que es va disputar en una lligueta de sis equips. L’URSS va arribar al Quebec com a campiona del món –de fet, el 1975 havia sumat el cinquè títol seguit–, mentre que els Estats Units només van ser vuitens.
La història olímpica del bàsquet femení va començar el 19 de juliol del 1976 amb un Estats Units-Japó que va ser un desastre per a les nord-americanes, que van perdre per 71-84. En el primer duel olímpic entre nord-americanes i soviètiques no hi va haver color (77-112) i l’URSS va guanyar, invicta, la primera medalla d’or olímpica de bàsquet femení, mentre que els Estats Units es van conformar amb la de plata.
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024