La final a quatre

“Sona molt bé sentir que és la meva sisena Final a Quatre i la tercera consecutiva amb el Barça. Té molt mèrit perquè sabem tots com és de difícil arribar. Cada Final a Quatre és diferent, però una vegada ets aquí sempre hi ha oportunitats. De moment no n’he guanyat cap. Aquest any és una altra oportunitat”.

“Tenim un equip diferent, molt bo, molt complet i amb molta il·lusió afrontant aquesta Final a Quatre a Kaunas, en un país que estima el bàsquet. I amb ganes d’arribar-hi, preparar-se tan bé com sigui possible i sobretot competir, que és el que s’espera de nosaltres”.

Un Barça a l’alça

“L’equip ha anat una mica de menys a més aquesta temporada. A partir de la Copa, l’equip ha fet un pas important cap endavant. Estem jugant un molt bon bàsquet i se’ns veu els jugadors gaudint una mica més, que crec que és una cosa que se’ns demanava. Gaudir una mica més, fer un bàsquet més alegre”. “Crec que també era una qüestió de temps d’adaptació. Hi ha molts jugadors nous. Però es veu l’equip molt seriós, amb molta gana i molt compacte, amb les coses clares, sabent què s’espera de nosaltres, de què som capaços. Està a les nostres mans fer el millor bàsquet possible”.

Madrid, el rival

“Jugar un clàssic és sempre especial, sobretot sent una cita a la Final a Quatre. Té més importància, més duresa. L’eliminatòria contra el Partizan ha estat increïble. Passar del 0-2 al 3-2 té molt mèrit. Parla molt de com són de capaços, de la seva experiència i de saber com guanyar”. “Afrontem aquest partit amb molt de respecte cap al rival, però pensant sobretot en nosaltres mateixos, sabent què és el que hem de fer. Hem jugat força vegades i sabem com jugar contra ells”. Hem de donar tota la importància a la semifinal, no pensar més enllà. L’any passat també vam jugar contra ells, jugant molt bé la primera part, tenint el control del partit, i al final se’ns va anar. Tenim una altra experiència que ens pot servir per arribar millor a aquesta situació”.

El moment de fora

“No m’havia perdut mai una pretemporada i porto 15 anys com a professional. Haver-me perdut aquests mesos a l’inici m’ajuda a estar millor físicament i mentalment ara. Em veig més fresc, encara amb molta energia encara que estiguem a la part final de la temporada. Sempre intento treure alguna cosa bona quan passa alguna cosa dolenta, així que crec que em pot ajudar”.

El calendari

“Hi ha molts més partits dels que haurien de ser. Quan veus les lesions que hi ha, que gairebé cap equip de l’ACB ni l’Eurolliga ha tingut en gairebé cap moment la plantilla al complet... Entrenadors com Messina, Scariolo i Itoudis ja n’han parlat”. “No només a l’Eurolliga, també l’ACB dura moltíssim. Haurien de canviar el format o treure equips. I imagina’t els jugadors que també van amb la selecció. Per mi és clar que no es pensa en el jugador, sinó en les seves competicions i en els seus negocis”.

“Probablement és el millor any de l’Eurolliga que jo he jugat, la més competitiva. Penses en els equips que han quedat fora com Armani, Efes, Baskonia, Estrella Roja... No hi ha dubte que és la millor Eurolliga. Quan mires les eliminatòries pel títol, que moltes arriben al cinquè partit, veus el poder dels equips. ¿Si ho puc comparar amb la NBA? Sens dubte”. “Per mi el bàsquet europeu és molt més bonic que el dels Estats Units. Aquí el millor és que durant la lliga regular es juga seriós. Aquí fins a l’All-Star no posen una marxa més. Però després, quan vénen les eliminatòries pel títol, no hi té res a veure. Aleshores es veu el nivell veritable de la NBA, que està per sobre, sens dubte, del bàsquet europeu”. “Però jo no tinc dubtes que hi ha equips a Europa que podrien competir sense problemes amb equips dels Estats Units”.

El canvi

“A partir dels jugadors, que hem canviat força, és una qüestió d’experiència sobretot, d’aprendre dels errors, d’estar més calmats, de treure’s una mica aquesta pressió que sempre hi és, de saber com manejar-la. És una qüestió de procés, dels jugadors i dels tècnics”. “Aquest tercer any, les coses pinten molt millor, encara que fins que no es compleixi veurem com acaba això, però veig molt bé l’equip. Veig un equip i un ambient diferent, la gent està gaudint molt més, l’afició també, la gent està més ficada al bàsquet, que és el que és bonic”.

Jasikevicius, més relaxat

“No hi ha dubte que ell, igual que jo i altres jugadors que hem estat aquí, cadascú s’ha d’adaptar a cada situació. Ell és un entrenador molt exigent, i ho ha de ser. Cadascú ha de ser exigent, sobretot estant on ets, amb els jugadors que tens. Però cal saber els moments en què has de controlar l’equip, emportar-te’l cap a tu i posar calma”. “És una cosa que està fent molt millor aquest any. També comunicant-se molt millor amb els jugadors, que és una cosa que també és important, que els jugadors i tècnics tinguin una comunicació millor”. “Tot això està ajudant i el veig molt bé al ’coach’. Més tranquil, però sense perdre que sigui ell mateix. Ara toca fer la feina important i estic segur que ell ho farà de la millor manera possible per acabar aquesta temporada”.

Plans de futur

“Sincerament, jo tinc contracte, però és una cosa que no està gaire a les mans un plantejament de què és el que passarà. Jo simplement he de dir que em sento molt estimat per l’afició i la gent que és aquí. Sóc molt conscient de les coses que estan passant dins del club, però estic molt tranquil”. “Sóc aquí per jugar la Final a Quatre de l’Eurolliga, les eliminatòries pel títol de la Lliga Endesa. Aquí el més important ara mateix és guanyar, guanyar i guanyar. I a partir d’aquí, ja ho veurem. Però a mi em queden dos anys més de contracte que espero poder complir si estic bé i si estic sa”.