Si és veterà per experiència, d’acord, però no per edat, que només tinc 29 anys [riu]. Arribem a la cita tranquils, conscients que els quatre equips que arriben aquí tenen les seves possibilitats, però nosaltres creiem molt en tot el que hem fet, i hi arribem en un bon moment.

Recordo el meu primer any que jo era un dels jugadors del 10 al 12. Per davant tenia al perímetre Navarro, Marcelinho, Sada, el mateix Saras, Mickael, Oleson o Ingles, i això feia que la rellevància era menor. Ara em sento amb més experiència i sobretot confiança, que fa que afrontis partits així amb una calma diferent. No dic que sigui veterà, perquè tinc 29 anys, però sí que ho soc per haver pogut jugar molts partits d’aquest nivell que quan ets en una final four això és determinant.

Si la final four hagués arribat en qualsevol moment dels dos últims mesos, et diria que estàvem molt ben preparats en tots els aspectes. No sé què passarà, perquè després tot és a un partit i pot passar de tot, però quant a preparació, descansos, confiança, repartiment de responsabilitat i, sobretot, moment dolç de joc, ara mateix és un moment boníssim.

Home, és una obvietat que no tenir jugadors del nivell dels que no jugaran condiciona i és important. Però això no ens farà relaxar, segur. Com a professional no m’agrada que hi hagi jugadors lesionats, però si no juguen ho hem d’aprofitar sobretot en aquesta posició de 4, en què Mirotic pot marcar diferències. Però tampoc hem d’oblidar que els 12 que jugaran són top. Tots. I tampoc es parla a Madrid que nosaltres no tindrem Higgins, que és una peça fonamental en el Barça dels últims anys.

Segurament Tavares. Condiciona en moltes coses. Però ja hem vist que Hezonja està en ratxa o que els líders d’aquest equip quan han de fer un pas endavant no fallen. Saben jugar partits d’aquest nivell, i és una evidència veient la sèrie que van fer contra el Partizan, que ens fan estar alerta.

Sí. Un dia li toca al Mirotic, un altre al Lapro, al Sato, un altre dia a mi, i penso que tenir profunditat de banqueta és clau. Crec que aquest any, més que mai, si fem les coses bé el títol depèn més de nosaltres que de la resta. No perquè siguem favorits, perquè teòricament ho hauria de ser l’Olympiacòs, que ha quedat primer en la lliga regular, i defensivament són molt potents. Però nosaltres només pensem en nosaltres, perquè hem anat de menys a més, i físicament i mentalment hi arribem molt endollats tots.

És difícil sorprendre el rival perquè ens coneixem molt. Hem de tallar-los el ritme i frenar jugadors que tenen inspiracions puntuals que marquen diferències, com Llull o el Chacho, que lideren parcials, o també jugadors explosius, com Musa.

Evidentment. No t’enganyaré que ho tenim en la ment i és una gran oportunitat per demostrar que és el nostre moment. No és casualitat que estiguem entre els millors. El Barça fa molt de temps que fa una bona feina i no és gens fàcil estar tres anys seguits en la final a quatre. Crec que és el nostre moment.