Kyle Guy (Indianapolis, Indiana; 11/8/1997) va arribar al món del bàsquet després d’una lesió que el va apartar del futbol americà. Després, en l’NCAA va passar de l’infern al cel. Amb la Universitat de Virgínia van ser eliminats en la primera eliminatòria per la Universitat de Maryland. Va rebre amenaces pel fracàs amb els focus sobre ell perquè era l’estrella. Va haver de rebre ajut psicològic per superar la patacada. Era necessari perquè a la seva família hi havia hagut antecedents dramàtics per temes mentals i és per això que Guy no ho va oblidar i va engegar una fundació relacionada amb la prevenció del suïcidi, els trastorns mentals, el benestar mental, la integració social dels sensellar i immigrants, el tràfic d’éssers humans o el canvi climàtic, l’ecologia, la pobresa... Només un any després ell va ser l’MVP de la final a quatre en l’NCAA i va anotar els tres tirs lliures amb 0,6 segons a semifinals contra Auburn que li van donar la final, on va superar la Universitat Texas Tech. El paper de la família és fonamental. És molt habitual veure’l passejant per Badalona amb un cotxet amb el seu bebè. Guy cada vegada que fa una exhibició fa un gest de trucar per telèfon que simbolitza que avisa la família –que l’està mirant– perquè entenguin que els ho està dedicant a ells.

Guy, que va ser draftejat amb el número 55 pels Knicks i va ser traspassat als Kings, ha igualat un mite del bàsquet europeu com Drazen Petrovic en anotar 8 triples o més en dos parits. El croat ho va fer la temporada 1988/89 quan la línia de triple era a 6,25 metres, no a 6,75 com ara. I això que els scoutings i els estudis dels rivals no eren com ara. Tothom compara Guy amb Jaycee Carroll. Però l’exjugador americà del Madrid abans de fer eclosió amb els blancs va estar dos anys a la segona divisió italiana i després dos anys més al Gran Canària. Guy ha estat rookie a l’ACB. Carles Duran destaca com és en la distància curta: “Kyle ha patit aquest any, l’ACB és complicada i venir a Europa el primer any no és fàcil i sobretot per com és ell, extravertit. Sempre ha estat l’estrella on ha jugat, a l’ACB li ha faltat respecte arbitral, hi ha hagut moments que s’ha frustrat, no només per ell, sinó per mi, per l’equip...”. Duran subratlla una de les claus per entendre Guy: “És molt americà, no entén que cada partit de l’ACB o Europa tingui tanta transcendència, el que li agrada és jugar i el que ha viscut a Amèrica s’adapta més a com és ell.” Pot jugar en l’Eurolliga? Evidentment. Vol? Prefereix l’NBA. Després d’haver fet una lliga irregular, on ningú hauria qüestionat si se l’havia de renovar tot i que econòmicament ja es disparava molt el seu cost –acaba contracte–, els tres partits de play-off l’han revalorat. El seu preu ha pujat. On anirà? Ja ho veurem, però a Badalona no el podien retenir. Andrews ja espera per agafar-li el relleu.