OPINIÓ
200, la fita Guinness
Que l’Uni és un club especial és un fet. Ho era el dia de la seva fundació per mitjà d’aquells pioners el 2005, i ho és ara que compleix la majoria d’edat. Diuen que els projectes –també els esportius– porten l’ànima i l’esperit de la gent que els integren.
Per l’Uni han passat directius/ves, treballadors/es, jugadores i tècnics/ques, i totes han aportat el seu granet de sorra perquè, amb una implicació que la major part de les vegades supera amb escreix les contraprestacions emocionals o materials, el club hagi arribat a ser el que és avui dia. I és que el secret de l’Uni es forja cada dia.
Ja ho va dir aquella jugadora quan li van comentar la sort que tenia de fer tants punts: “Sí, efectivament, com més entreno més sort tinc.” Doncs a l’Uni tenim molta sort perquè des de fa anys comptem amb uns pilars molt ferms sobre els quals créixer: una directiva entregada en cos i ànima amb el president Cayetano Pérez al capdavant, un públic fidel i cada vegada més nombrós, unes treballadores incansables tant a l’oficina com a la pista i també un grup de patrocinadors que confereixen al club un tarannà únic d’arrelament al territori molt especial. I és d’aquest últim punt del qual vull parlar.
Avui al Complex Mas Solà a Santa Coloma de Farners se celebrarà una trobada d’empreses col·laboradores de l’Uni, amb la particularitat que són els mateixos patrocinadors del club els que lideren i organitzen un acte multitudinari (200 participants), en què es busca fidelitzar les empreses que ja en formen part i donar a conèixer el projecte Únika a altres empreses del nostre entorn que comparteixin la nostra sensibilitat per l’esport.
Aquest nombre, 200, és el que s’han marcat com a fita aquests entusiastes ambaixadors del club: aconseguir que el club arribi a les 200 empreses col·laboradores, fet que segurament suposaria batre algun rècord Guinness en l’esport del nostre país i de molts altres.
Però, tot i així, això no és el més remarcable, al meu parer, sinó la forma amb què afrontem aquest repte majúscul. Amb recursos limitats en comunicació i màrqueting, sense gaires eines tecnològiques, com diria en Francesc Bosch, pal de paller d’aquest col·lectiu d’empresaris: “Quan es tracta de l’Uni, les coses es fan a la gironina...”
Això es tradueix en el fet d’encarar els reptes amb una sèrie de valors potser passats de moda per alguns però molt necessaris avui dia, com són: l’altruisme, el treball en xarxa, la confiança en l’altre, la humilitat i la passió en el que es fa, més enllà dels èxits immediats.
No cal dir que tot aquest suport empresarial encapçalat per la família Vidal i Spar, unit al suport institucional –Ajuntament, Diputació i Generalitat– i al de la massa social de l’Spar Girona, fa que afrontem el futur amb il·lusió i confiança en un projecte que transcendeix els resultats esportius i amb un gran component social i reivindicatiu. Per cert, fins ara no havia mencionat que quan parlem de l’Uni parlem d’esport femení. Calia?
Tornem als patrocinadors. Algú dubta que amb l’ajuda d’aquests supporters aconseguirem arribar als 200?