L’Spar Girona sortirà líder de la Font de Sant Lluís passi el que passi demà en el seu duel amb el València (20.30 h), segon de la lliga i que ha enllaçat les seves dues úniques derrotes en la competició de la qual és el campió de les dues últimes edicions: 81-93 amb l’Avenida i 79-52 a Saragossa. Abans-d’ahir superava per 56-66 el Polkowice en l’Eurolliga, en què acredita el mateix balanç que té en l’Eurocopa l’Uni (6-1). Tornar a la màxima competició europea té un camí directe: acabar el primer en la lliga regular.

El Ros Casares va ser el primer motiu de desplaçament del club gironí a València, tres cops. El primer, 79-53 en la tercera jornada el 21 d’octubre del 2009 i 11 dies després del debut a la categoria, a Salamanca (76-59). L’últim, dos anys després (15 octubre) i ja amb Roberto Íñiguez a la banqueta local, Laia Palau (6 punts i 8 assistències en 38:47) en el cinc inicial i Shay Murphy (24 i 23 de valoració en 29:19) d’única rotació i en espera que arribessin la resta d’estrelles de l’equip que guanyaria lliga i Eurolliga abans d’extingir-se, l’estiu del 2012.

L’equip femení del València puja a la màxima categoria el 2018 i en el curs del debut ja arriba a les semifinals. L’Spar Girona el va superar els dos primers cops que el visitava. Però el febrer del 2021 ja hi perd, per 58-55 amb Laia Palau fallant la suspensió per empatar a 57. Quinze dies després i a porta tancada l’actual assistent d’Íñiguez hi alçava l’únic títol FEB que faltava a Fontajau, la copa, superant l’Avenida de Roberto Íñiguez –líder de la lliga amb 27-0– en semifinals (78-91) i les taronges en la final (87-74) el 7 de març. Després, el nou format del play-off d’anada i tornada deixava l’equip d’Alfred Julbe eliminat a la Fonteta dos anys seguits. 87-74 l’endemà de Sant Jordi (64-73 a Fontajau) i 66-73, triomf insuficient perquè l’1 de maig el València s’havia avançat amb el 49-61 a Girona. Tres anys després de la segona lliga del club gironí, aquell 5 de maig va ser l’últim partit amb el tècnic badaloní i l’últim triomf de l’Spar a València, on Íñiguez guanyava la seva primera copa a Espanya en la cinquena final que l’Uni jugava –i perdia– contra les castellanes. Des de llavors, el club no ha superat els quarts del torneig.

Les dues últimes presències son d’infaust record. El 16 de febrer de l’any passat el projecte de Bernat Canut s’hi ensorra. L’Spar tornava de la finestra FIBA líder (17-3 i 11 triomfs seguits) però la lesió de gravetat d’Irati Etxarri –després vindria la de María Araújo– obre la capsa de Pandora dels infortunis físics. El març d’aquest any ni hi ha partit. No havien passat ni 48 hores des que el conjunt gironí, ja amb Íñiguez a la banqueta, s’havia classificat per a les semifinals de l’Eurocopa, a Istanbul.