BÀSQUET / LLIGA FEMENINA
Cadascú va a la seva
L'Olesa ha fet cau i net i inicia la lliga sense cap altra missió que no baixar
El Cadí, renovat també a fons, busca els arguments per trobar l'estabilitat
El Girona, el millor català del curs passat, té prou armes per tornar a brillar
«No és que comencem de zero, sinó de menys. Hem tingut molts entrebancs, vam confirmar que sortíem el 10 de juliol i per al club és com tornar a començar»
«Si som honrats, l'objectiu és la permanència. Voldríem estar al més amunt possible, però tenim un dels pressupostos més baixos»
«Estic satisfet de les jugadores, però ara tenim feina a fer l'equip. Quatre jugadores no havien jugat mai en la lliga espanyola»
«L'objectiu d'inici és tenir més regularitat. L'any passat vam ser força irregulars a la primera volta i ho van arreglar en la segona»
«La plantilla barreja veteranes i joves; sis jugadores estan per sota dels 22 anys i cinc al voltant dels 30. Busquem que aquesta barreja doni consistència i il·lusió»
«L'objectiu d'ara és guanyar l'Hondarribia i el repte és fer-ho amb bon joc. Volem ser un equip que defensa fort i surt al contraatac»
«L'any passat teníem dues referències molt clares, Reis i Covington, i ara tenim un bloc que a la llarga ens donarà més opcions»
«Hamchétou no hi és. Potser perdrem potencial, però mirar enrere no serveix de res. A més, estic molt content de la plantilla»
«L'equip va ser cinquè, però amb 13-13 i amb aquest balanç en els deu anys anteriors s'hauria situat per sota del setè. El cinquè lloc no em condiciona»
«La pretemporada em deixa molt tranquil en el sentit que estem preparats. Les sensacions són bones i els resultats, també»
La Lliga Femenina comença avui amb tres equips catalans –que juguen tots demà–, que han canviat més peces de les que han conservat però que parteixen de situacions molt diferents i tenen objectius dispars. El paradigma és l'Olesa (només hi continua una jugadora, Denti, i de rotació), però ni el Cadí (set novetats d'onze jugadores) ni el Girona (cinc cares noves de nou jugadores) s'han escapat d'una remodelació a fons que, en el cas de l'Olesa i de les gironines, inclou la banqueta. Hi ha, però, una diferència en els motius del replantejament: a l'Olesa li van marxar totes les jugadores per la incertesa sobre la continuïtat de l'equip i la plantilla es va formar tardíssim. Per tant, el setè lloc del curs passat (12-14) no sembla a l'abast. El Girona (cinquè amb 13-13) també va passar un moment d'incertesa, però el va resoldre aviat i ha pogut fitxar més o menys el que volia, com el Cadí. Mentre l'objectiu de l'Olesa és purament la permanència, el Cadí picarà més amunt –desè amb 11-15 el curs passat– i el Girona, com ja va demostrar en la Lliga Catalana, està a un altre nivell i hauria de poder lluitar per ser el millor del segon nivell, aquell que exclou els tres intocables, el Ros, el Rivas i el Perfumerías.
I més que hi haurien pogut lluitar les gironines amb la maliana Maïga-Ba Hamchétou, una jugadora de referència a Europa, que finalment s'ha desdit del contracte signat. A l'Uni només es manté una titular, Antoja, i la resta són noves (Warburton, Guneva, Kelly i Reis). Li falta rotació interior (només Bahí) però té una segona base, internacional júnior, de gran futur (Mariona Ortiz).
A Olesa han fitxat molts centímetres a dins. Torna Podkovalnikova (1m96) després d'un any a Salamanca i arriba Chloe Kerr (1m94) amb experiència a Grècia i Eslovàquia. Són jugadores madures, igual que Laura Navarro, Aya Traore, Mari Moreno i Lorena Infantes. L'aposta és Claudia Pop, una romanesa d'1m86 que promet jugant d'alera. En tots els casos, però, l'adaptació serà el gran què.
El Cadí és l'únic equip català que manté el tècnic. Andreu Bou manté algunes de les clàssiques (Rosi Pérez, Donaire, Freixanet o Castillo) i arriben jugadores de futur (Ble) i reforços acostumats a patir, com Celia Menéndez i, sobretot, Laura García, responsable màxima de la permanència del Canoe (que finalment va renunciar). El potencial de l'equip ja no estarà només a dins.
La classe dirigent.
