BÀSQUET / LEB OR
D'aquelles que fan mal
Un bàsquet en l'últim segon de Seawright trinxa les il·lusions del Girona
L'equip es va buidar i va mantenir a ratlla un rival duríssim a la seva pista
La diferència de faltes entre els dos equips (12 a 23) és prou remarcable
«Hem aconseguit mantenir el partit igualat. Hem fet una bona feina en el ritme i no hem entrat mai en un partit de ratxes»
«Hem estat poc intel·ligents en les darreres accions, sobretot en defensa. Potser ens hem despistat al final. Toca pensar en el proper partit, divendres vinent»
«Les faltes també han passat factura [12 el Lleó i 23 el Girona]. La diferència que hi ha hagut en la valoració ha estat sobretot pel tema de les faltes»
«No m'ha agradat com hem jugat; no hem estat gens fins. Crec que ho podem fer bastant millor, però també és important que sapiguem jugar aquests partits»
«Les dues últimes accions [de Rocchia i Seawright] demostren que els entrenaments serveixen per alguna cosa, que la tàctica dóna els seus fruits»
«L'equip ha demostrat tenir molt de cor i grapa per tirar endavant un partit que el Girona ens ha posat molt i molt complicat»
El Girona va quedar glaçat a la caldera de Lleó. Seawright, en una acció al límit del temps, va engegar a rodar la feinada que va fer l'equip al parquet tot el partit. Ningú havia assaltat fins ara el fortí castellà i els de Casas ho van tenir a l'abast quan, a només 2,9 segons del final, Rost havia anotat tres tirs lliures (71-72). Però, l'encert local o la falta de tensió en la darrera defensa –una mica de tot plegat– van fer esclatar les grades d'un pavelló que, igual que sempre, va entregar-se amb els seus. El més cruel per al grup va ser que, després de l'amarga derrota, va afrontar un viatge de 900 quilòmetres per carretera. Un viatge llarg en el qual segur que més d'un va recordar la diferència de faltes (12 a 23 per als visitants), massa gran per pensar que no va tenir cap efecte en el partit.
Sense respir.
A les banquetes hi havia moviment i ni els uns ni els altres cedien. Calvo, dirigint i anotant, va empènyer els seus, però trobava resposta en les accions de Navarro, més incisiu i menys atabalat en aquest tram de partit per la defensa de Quezada. Tant ajustades estaven les forces que curiosament cap dels dos tampoc tenia el dia des dels 6m75. Entre tots, van arribar a mitja part, amb 3/21 triples, i un 38-39 en el marcador.
L'equip va sortir farcit d'energia dels vestidors. Això li va servir per consolidar l'avantatge (40-45, 24'), però també va tenir uns efectes col·laterals, com el fet de situar-se molt aviat en bonus i veure com a Middleton li xiulaven la tercera falta en el començament del tercer quart. Va ser l'hora de Labbate, que va complir, en una fase en què Ordín va tibar la corda amb el seu encert (48-54, 27'). El Lleó no es va rendir i, esperonat per l'alè d'un públic que no té preu, va persistir en la lluita per la victòria. En el final del tercer quart, es mantenia viu (57-58) tot i que la diferència de faltes començava a ser flagrant (9 a 19) i el repartiment, molt poc equitatiu. Fins a cinc gironins tenien tres faltes en l'inici de l'últim quart.
Un inici de període en què el que va fer molt de mal va ser Fontet. El català, desapercebut fins llavors, treia petroli de cada acció, però l'equip no va afluixar mai i va impedir que la rauxa local es convertís en un parcial que li fes cremar tota possibilitat de triomf. La fe dels uns i els altres va fer desembocar, irremeiablement, en un final a cara o creu farcit d'emoció. Primer, semblava favorable al Lleó quan Rocchia va clavar un triple a 8,6 segons del final. En l'acció posterior, a favor dels gironins després que a Rost li fessin falta tirant un triple i anotés els tirs lliures. I al final, Seawright va impedir que la pista lleonesa deixés de ser inexpugnable.
LA JORNADA
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024