BÀSQUET / LEB OR
El Girona es col·lapsa a l'inici de l'últim quart i li acaba costant el partit
En un vist i no vist, un 61-51 es va convertir en un 62-74 irrecuperable
L'equip, molt ansiós, va mostrar coratge, però va tornar a patinar a casa
«Som el que som i l'equip no ha arribat a l'esforç que havia de fer per guanyar»
«No hem estat intel·ligents ni durs en defensa quan calia. Un jugador seu [Ambres] ha fet un grapat de punts en un moment»
«L'altre equip també ha estat encertat i, en canvi, nosaltres no. A més, no hem defensat durament i això impedeix jugar oberts i tot s'encalla. Però de tot se n'aprèn»
«S'ha de ser fort i tenir una mentalitat positiva, perquè l'equip té personalitat»
«En el tercer quart ho teníem ben encarat, però ens han fet nou punts en un moment i no hem sabut reaccionar. Tenim una mala sensació»
«Estem molt contents. Al principi de l'últim quart, hem agafat un avantatge i, després, ja ens ha vingut tot molt més rodat»
«Fins fa dos partits, quan el rival se n'anava, abaixàvem els braços. Ara hem après la lliçó i ho podem superar»
No hi ha manera que el Girona pugui enllaçar tres victòries aquesta temporada. Ahir semblava un dia propici, i més veient que la situació estava sota control cap al final del tercer quart. Però de sobte l'equip va tenir una avaria de difícil explicació. Una desprogramació de quatre minuts, però que va resultar fatídica. I és que ja no va ser només que el Lleida va treure'n profit per fer un descosit a l'anella gironina (parcial d'1-23 i de 61-51 a 62-74, 33'), sinó que els de Casas ja no van ser capaços de tornar a posar-se a la feina. El triomf s'havia posat molt costa amunt i la proximitat de la finalització del partit va fer aparèixer l'ansietat i la precipitació massa aviat. Fins i tot Rost, salvador la setmana passada a La Palma, no va saber escollir quines eren les millors opcions. La rauxa final, amb més agressivitat al darrere, ja va arribar tard. El mal ja estava fet i, tot i que es viurà el Nadal encara en zona de play-off, aquest cop la diferència entre el triomf i la derrota és diferent. Pel calendari que ve (Burgos, Melilla i Obradoiro) i perquè a casa ja s'han perdut més partits (5) que durant tot el curs passat.
Ritme i dinamisme.
L'equip va intentar posar en problemes el Lleida endurint la defensa, però no li va sortir gaire bé. Primer, perquè tant Rost com Pino van fer la tercera falta, i després també perquèMiddleton va errar un tir franc per ampliar el 47-42 que hi havia en l'electrònic. Per tant, el resultat de mitja part (47-44) era insípid per l'esforç fet. I, de l'arbitratge era millor no parlar-ne perquè, i ja és massa habitual, no va acabar d'afinar.
De la tornada dels vestidors, el Girona en va tornar amb la idea de marcar terreny. Ho va posar de manifest Middleton quan va cometre una antiesportiva sobre Curtis que feia mal a la zona. L'equip travava el joc estàtic dels visitants i era capaç de trobar el camí cap a contraatacs i alguna cistella fàcil. El Lleida es resistia a cedir distància, però la sensació dels seus atacs era que tot era qüestió de temps. Després va arribar un triple de Rost i dos tirs lliures de Navarro que van situar un altre màxim avantatge (61-51, 28'). Lluny d'abaixar els braços, els visitants van renéixer, fruit d'Ambres. L'aler nord-americà, inadvertit en la majoria de duels fins ara, va fer 7 punts seguits al final del tercer quart, que van enviar a la lona el Girona. Surrealista, perquè l'equip gironí encara dominava (62-61), però real. Entre ell i dos triples de Manzano van dinamitar de tal manera el duel que ni el cop de ràbia final gironí va servir per acostar-se més enllà del 77-80 a 25 segons del final. La decepció era evident.
LA JORNADA
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024