BÀSQUET / LEB OR
Fins que el cos diu prou
La defensa del líder acaba ofegant el Girona, que resisteix fins on pot
Excel·lents dos primers quarts visitants, amb molt d'encert i concentració
L'Obradoiro s'esprem al màxim per fer miques la resistència dels de Casas
«Hem estat a un bon nivell en els dos primers quarts. En el tercer, hem baixat l'encert i el ritme que hi ha hagut ja no ha estat el que ens interessava»
«Hem fet una bona feina en defensa. Hem competit tant com hem sabut»
«L'Obradoiro ha treballat molt bé en defensa, però ens ha faltat concentració en els moments clau»
«No hem fet un mal partit. La resposta havia de ser altíssima i la veritat és que no hi hem pogut arribar»
«El partit ha tingut dues parts diferenciades: els dos primers quarts en què, tot i no estar malament en defensa, hem estat molt desencertats en atac; i els dos últims, quan hem millorat en defensa i, a partir d'això, hem trobat fluïdesa en atac»
«En aquesta lliga s'ha de lluitar de valent per guanyar i ho hem fet. La nostra segona part ha estat defensivament excepcional. Per exemple, Bulfoni ha acabat amb -6 de valoració i ha estat clau en el treball sobre Rost»
No va caure la sorpresa, però l'Obradoiro va haver de recórrer a tot el seu arsenal i a la màgia de Fontes do Sar –amb l'incansable speaker inclòs– per derruir la resistència d'un Girona que va donar la cara contra un rival superior i amb un fons d'armari infinit. L'equip va fer honor a la seva fama de temut foraster i va sortir amb energia i decisió, i l'encert li va injectar confiança per persistir. El pas del minuts i l'exigència física a què el sotmetia el rival li van anar erosionant la clarividència ofensiva i això va desembocar en mals tirs i més pèrdues del compte. Tot plegat va acabar girant la truita al final del tercer quart i imposant una lògica que manté una setmana més l'equip gallec com a líder en solitari. Els de Casas conserven el lloc en la zona de desempat.
A sac.
El canell de Corbacho va sortir al rescat en el segon període, quan Pino havia tornat a tensar la corda agafant el relleu anotador des de 6,75 m de Rost (17-30, 14'). Els seus punts només van servir per frenar la caiguda, però no per llimar diferències. I és que als locals, prou intensos al darrere, els faltava continuïtat a l'altre costat de la pista i qualsevol error, el Girona el castigava amb una cistella fàcil. Per això, i tot i la irrupció de Kendall, fent de Junyent, es va arribar a mitja part amb un 30-38.
El descans llarg va servir perquè tothom, a la graderia i a la pista, es mentalitzés que calia flexionar més els genolls si es volia tombar el rival. I tots van serrar les dents per assolir-ho. Els visitants, que ja ho estaven passant malament per anotar, van veure com dos triples seguits (Bulfoni i Corbacho) feien embogir el pavelló i obligaven a aturar el partit a Casas (40-43, 25'). No hi va haver manera de frenar tot el que venia a sobre. L'equip ja no movia amb tanta velocitat la pilota i li costava molt trobar un tir alliberat. El resultat de tot va ser que només va poder anotar una cistella de camp, de Middleton, en els últims 6:30 del tercer quart. L'Obradoiro, amb la confiança que dóna tenir tapada la seva cistella, va teixir un parcial de 17-0 entre finals del tercer quart i principis de l'últim –es va passar del 45-47 a un 62-47 (34')– que ho va deixar dat i beneït. El Girona ja estava a la lona i ni els canvis de Casas ni un últim atac de ràbia d'Ordín (66-58, 38') van poder variar el destí d'un partit en què es va competir amb dignitat.
Publicat a
Notícies
Dijous,25 abril 2024