El Menorca Bàsquet va decidir començar fort l'enfrontament manant una defensa en zona des del minut 1. L'estratègia li va sortir a la perfecció, perquè els de Ponsarnau, a més de tenir els lògics problemes d'adaptació en la defensa, es van fer un fart de fallar tirs clars. Nomes Slokar aconseguia cistelles per als manresans, mentre que els visitants aprofitaven la motivació defensiva per anar anotant des de totes les posicions. A més, començaven a fer mal des de la zona, amb un Donaldson molt mòbil. En només set minuts l'Assignia ja perdia per 13 punts (5-18), un fet que va començar a impacientar els locals. La lògica adaptació a la defensa en zona feia que els locals comencessin a trobar fissures per apropar-se en el marcador, però un triple en acabar el primer parcial tornava a deixar l'avantatge en els 10 punts a favor dels menorquins (11-21)

Slokar i Gladir, juntament amb una defensa més organitzada, va ajudar els locals a igualar el duel, però un altre cop un moment puntual d'encert dels maonesos va fer que marxessin al descans al davant, amb 6 punts d'avantatge (27-33).

Va ser després de la represa quan es van veure les principals mancances de l'equip manresà. Tot i que es va arribar a empatar el partit (33-33), Paco Olmos va carregar el joc cap a la zona i allà Donaldson i, sobretot, Victor van aprofitar el seu físic per superar una vegada i una altra la defensa dels manresans jugant d'esquena al cèrcol. Mentrestant, a més, els seus companys buscaven bones posicions de tir. Això, unit a l'alarmant desencert dels locals, va fer que el partit anés volant lentament cap a Maó (arribant a una màxima de 15 punts), tot i els últims intents a la desesperada de l'Assignia.