En una lligueta curta com el Top 16, a més de guanyar cada punt pot valer or, pensant en el basket-average, que pot ser decisiu per determinar la classificació, i el Regal Barça va complir amb aquest doble objectiu. Va tombar el Maccabi, a priori l'obstacle més perillós per assolir la primera plaça del grup, i ho va fer, de retruc, per una renda de 10 punts, que suposa un bon coixí de seguretat, tenint en compte la importància del rival –el millor de la primera fase (9-1)– i la dificultat d'un partit que, tot i el resultat final, no va ser precisament bufar i fer ampolles. Els hebreus, un equip que té armes per poder rivalitzar físicament amb els blaugrana, no ho van posar gens fàcil, i fins al final no van afluixar. Va ser imprescindible un esforç titànic dels de Xavi Pascual, que van treure no només el seu talent sinó el caràcter de campió. Una prova de foc que els blaugrana van superar amb nota, amb el suport d'un Palau que, aquest cop sí, va ser el de les grans ocasions.

El Barça va dur quasi sempre la batuta del partit i va acabar emportant-se la victòria perquè va esgrimir més arguments que el seu rival. El primer, el talent dels seus exteriors. Ricky assistint (8), tot i evidenciar que no té confiança en el tir (0/6), Navarro i Anderson exhibint el seu inacabable repertori ofensiu. La Bomba evidenciant que la lumbàlgia ja és passat (24 punts i i 5/10 triples) i el nord-americà posant les coses molt difícils a Pascual quan Mickeal torni de la lesió (16 punts).

El triomf, però, no s'explica sense la feina interior dels pivots blaugrana. El primer, Kosta Perovic, decisiu en poder aturar Schortsanitis (que només va poder aparèixer al final, quan el serbi s'havia carregat de faltes) i que ahir es va reivindicar amb segurament el seu millor partit de blaugrana (12 punts i 6 rebots). I rere seu, un Morris explosiu en la represa (11 punts) i un Fran imprescindible en el tram final, quan el Maccabi va donar l'últim ensurt (71-67 a 3:47 per al final). Una reacció que havia tirat per terra l'excel·lent tercer quart dels blaugrana, que havien ofegat els israelians en defensa –4 punts en 5 minuts– i havien enfilat les diferències fins als 13 punts (54-41 primer i 63-50 després). El Maccabi, però, es va revelar com un equip combatiu, que mai es va desenganxar del partit. I això que, a banda de Schortsanitis, ahir tampoc no va trobar el seu millor home en la primera fase, Chuck Eidson (només 4 punts), anul·lat per la defensa barcelonista. Va ser primer Perkins, amb la seva capacitat atlètica (i algunes passes que no li van xiular), qui va restablir l'equilibri després de la primera estrebada blaugrana en el primer quart (17-7). Un Barça que havia arrencat a totes, amb tres triples de Navarro i amb Perovic fent-se l'amo de la zona (6 punts i 4 rebots ofensius), però que en el segon quart, coincidint amb l'entrada a la pista de la segona unitat, va patir (27-30). Moments en què el Maccabi va poder travar el partit i imposar el seu ritme. Després de la represa, el Barça va repetir la seva sortida fulgurant i, amb les seves ràpides transicions, va tornar a trencar l'equilibri, però la quarta falta de Perovic i l'arbitratge el van descentrar momentàniament. Un secundari –Hendrix (13 punts)– i el despertar de Schorsanitis van sotmetre els de Pascual a un darrer examen, que van salvar amb solvència i cap fred. Un Barça seguríssim des de la línia de tir lliure, un factor clau en un partit sense treva i en què el Maccabi va pagar també el seu 3/16 triples.

Alan Anderson (16 punts) continua consolidant-se com una peça fonamental