BÀSQUET / LEB OR / ACB
El Girona la vessa fort, ven Middleton i ara li faria falta un seleccionable
Per complir la normativa, l'única opció que sembla viable és fer marxa enrere
A tot això, el pivot ahir va acomiadar-se i a la tarda va arribar a València
«El meu somni era tornar a l'ACB amb el Girona, però no em queden deu anys més de bàsquet. Em sap greu deixar el club ara, però és l'última oportunitat que tenia de jugar a l'ACB»
«Vaig allà amb il·lusió. No per jugar 40 minuts, però sí per fer-ho 5 o el que calgui i per ajudar Pesic i l'equip»
«Puc jugar un altre any o fins i tot uns quants més. Depèn de la meva salut o de qui em vulgui. L'any vinent aquí? Sí, segur»
«Si la marxa de Darryl provoca que vagi menys gent a Fontajau, nosaltres no ho podem controlar. Creixem que és el millor per al club i el jugador»
El fitxatge de Darryl Middleton per al València va viure ahir un últim capítol, i no va ser precisament l'emotiu. El Girona va organitzar una roda de premsa de comiat al pivot, que a la tarda va viatjar a València i avui té previst passar la revisió mèdica i exercitar-se a les ordres de Pesic. El que no comptava el club gironí era que aquesta operació li generaria un maldecap que li podria fer un ridícul dels d'època. I és que, quan es fes efectiva la baixa a la FEB –ahir al vespre encara estava inscrit com a jugador del Girona–, l'entitat deixaria de complir la normativa quant a seleccionables.
En cada plantilla de la LEB Or hi ha d'haver un mínim de sis seleccionables, tots ells amb fitxa professional. Sense Middleton, el Girona quedaria amb cinc (Ordín, Eric Jiménez, Pino, Canals i Ortega). Pujols té fitxa del segon equip des de mitjan curs i ni ell ni la resta d'habituals del filial (Serra o Masllorens) es poden comptabilitzar en la quota. Per fer-ho, s'haurien de donar d'alta a la FEB i el termini per fer-ho –així com per fitxar qualsevol jugador– va tancar-se el 28 de febrer. Amb aquest escenari, el club es troba en un carreró de difícil sortida. En aparença, l'únic camí per deslligar aquest embolic sembla que ha de ser fer marxa enrere i tornar al punt de sortida. O sigui, no deixar marxar el de Queens per no entrar en una il·legalitat que li podria costar molt cara. I és que el peatge que en podria pagar podria ser la pèrdua dels partits que falten o també fer-lo fora de la competició. Que hi hagués un càstig menor és poc probable, perquè els equips que pugnen pel play-off o per evitar el descens pressionarien fort la federació.
Ni un euro.
El president, que va deixar la porta oberta a un retorn del pivot –«per ajudar-nos, va baixar a jugar a les catacumbes de LEB Bronze i això li agrairem tota la vida», va exposar–, no va descarta que hi pogués haver alguna venda més en els pròxims dies. I, sobre què n'opinaria Ricard Casas, va dir: «És una cosa que s'escapa de les mans del tècnic. La situació econòmica està per sobre de l'esportiva; ell ho entén perquè se li explica tot amb pèls i senyals.»
«Ara estem pitjor que l'any passat»
Com fa un any per aquestes dates, la recta final de curs fa molta pujada per al club. Francesc Ferroni va esgrimir, sense donar dades, que la situació econòmica és molt delicada. «La crisi és encara més greu que l'any passat. Llavors van arribar diners de col·laboracions d'empreses i ara no han arribat. Estem molt pitjor i ara fa falta un segon miracle», va exposar el president, que va afegir: «Hem de retallar com sigui. Les vendes suposen poc, però tot suma, com rebaixar els costos dels viatges.» Va assegurar que la plantilla i el cos tècnic cobraran, encara que sigui a través de l'aval (218.000 euros, a càrrec de la Diputació): «Si podem fer front als pagaments sense haver de recórrer als avals? No ho sé. Treballarem per aconseguir-ho.» Ferroni no va aclarir gens la continuïtat del club –«no n'hi ha cap, excepte els grans, que tingui garantida la continuïtat de res. Imagina't nosaltres»– i va dir que Josep Delgado sap fil per randa la situació econòmica del club: «Li hem ensenyat els números amb pèls i senyals i estic segur que farà el possible per ajudar el bàsquet.»