A PEU DE PISTA
JORDI PRAT
La improvisació condueix al ridícul
El bon aficionat al bàsquet gironí es deuria quedar de pasta de moniato en assabentar-se de l'adéu sobtat de Middleton. El missatge de desballestament de la plantilla quan es té el play-off tan a prop –dos triomfs de marge respecte del desè a sis jornades per tancar la fase regular– és difícilment explicable, ni que sigui excusant-se en la paupèrrima situació econòmica del club. El Girona ja va semiregalar David Navarro al València, traspassant-lo per menys de la meitat dels 70.000 euros que exigia a l'inici de les converses i ara ha tornat a prioritzar fer un favor a un entrenador amic abans que pensar en els propis interessos. És tan trist que fos el club el que oferís Middleton al València, com pensar que els 15.000 o 20.000 euros que s'estalviaran solucionaran alguna cosa. Pesic ara ja té un problema menys, però Ricard Casas, el teu tècnic, uns quants més. No hi haurà cap substitut perquè el mercat de LEB Or fa dues setmanes que està tancat i Masllorens és l'única alternativa viable del segon equip per ajudar en el joc interior. El grau d'improvisació i la mala planificació en el club és tan i tan flagrant que els joves valors que es van fitxar –el montenegrí Banovic i el senegalès Seck– no poden ser inscrits perquè són extracomunitaris i les dues places estan ocupades per Rost i Kedzo. I això, amanit amb la sensació de desgovern que ha originat la falta de previsió abans de tancar l'operació Middleton.
Les tombarelles a l'abisme de l'estiu no han servit per a res a una directiva que s'ha tornat a passar de frenada en la confecció del pressupost i l'única solució que ofereix ara el president és apel·lar a un «segon miracle». El desviament és esfereïdor, superior als 300.000 euros ja amb les vendes restades, i ara s'intenten tapar les deficiències malvenent els millors jugadors –Ordín també va estar a punt de marxar a l'ACB, al Granada, fa poc– perquè ningú, i ni de bon tros el suposat mecenes, li retregui que no ha fet cap pas per pal·liar aquest desastre. Però la realitat és que, ni traspassant la totalitat de la plantilla es pot tapar el cràter econòmic actual. L'aspiració del club ha de ser fer un pressupost realista, potser menor, però que no impliqui que a final de curs això sigui una botiga de tot a cent per a equips de l'ACB o, pitjor encara, una sucursal del València. Si és així, que ho expliquin alt i clar. També a Ricard Casas.