A les cinc, i de negre.

Tornant al bàsquet, pocs secrets queden per revelar. En l'aspecte mental, el Girona ha de recuperar la sensació de sentir-se còmode a Fontajau. Ho necessitarà, perquè tindrà la pressió d'haver passat del 2-0 al 2-2. I no encaparrar-se amb l'últim partit, perquè si bé el Canàries té una gran plantilla –i ambicions declarades molt superiors–, encerts descomunals com el 10/14 en triples de la segona meitat del quart partit no és fàcil que es repeteixin, tot i que Sàbat, per exemple, encara no ha aparegut en aquesta faceta. Pel que fa als aspectes del joc, tan important com controlar els tiradors serà abaixar l'encert dels seus interiors, i no només de Guillén (69% de 2, 67% de 3), sinó també de Chagoyen i Lampropoulos (62% tots dos). I fer-se forts en el rebot: tots dos equips se senten més còmodes jugant en transició i contraatac, però si algun dels dos té més dificultats en el cinc contra cinc és el Girona. Els canaris, amb la dualitat dintre-fora del talentós Guillén i la protecció arbitral de què gaudeix –i que s'ha guanyat per la seva condició d'MVP–, hi pateixen menys.