Era el 13 de gener de 1974 quan Aíto va debutar com a tècnic del Círcol Catòlic a Tenerife fent bona la dita “entrenador nou, victòria segura” (81-83 amb 34 punts d'Alocén, 19 de Suñol, 13 de Costello i 8 d'Oleart. Allà començava la llegenda d'Aíto. Acabava d'agafar el relleu de Guifré Gol, que, fins llavors, feia de jugador i entrenador. Aíto només tenia 27 anys i havia fet la pretemporada com a jugador al Barça, on jugava. Però el badaloní Josep Giró, exdirectiu blaugrana i lligat també al Círcol, va parlar amb el president de la secció de bàsquet, Domènec Tallada, perquè el fitxessin. Tallada ho explica: “Quan era jugador ja pensava com a tècnic, ho portava dins.” De fet, sent jugador ja va fer d'ajudant de l'històric Ignacio Pinedo a la selecció espanyola júnior. Aíto va salvar l'equip i l'any següent ja va començar a fer de les seves fent pujar i debutar el jove Quim Costa (17 anys). La història del Cotonifici –nom que agafaria el Círcol– prenent volada, plantant cara a la Penya i superant-la en alguna temporada, aplicant les rotacions que fins llavors no es portaven, fent famosa la seva defensa jump and run (‘saltar i córrer'), coneguda amb la karate-press, que era una defensa agressiva a tota la pista que va fer la volta a Espanya. El Coto es va classificar per a Europa i Aíto, anys després, fitxaria per la Penya, on estaria dos anys abans en una plantilla amb un perímetre històric: Jofresa, Montero, Villacampa, Margall i Jiménez.

Aíto va fitxar pel Barça i es va endur Jiménez, una de les seves innovacions, ja que va ser el primer tècnic a fer jugar un jugador alt de tres, d'aler. Al Barça va arribar en un moment en què el club sempre havia estat a l'ombra del Madrid. Però l'arribada en el seu segon any de Salvador Alemany a la secció va revolucionar el Barça. El tàndem Aíto-Alemany va canviar la tendència portant el club al primer pla del Vell Continent. Solozábal, Epi, Sibilio, Jiménez i Norris van fer viure nits màgiques al Palau Blaugrana. Dues dècades, després va arribar el seu final a can Barça i, després d'un any sabàtic, el Joventut el va recuperar. La versió moderna d'Aíto aterrava a Badalona. Va ser quan, després de polir a Navarro i Pau Gasol al Barça, a la Penya hi va trobar els diamants en brut i els va fer estrelles: Rudy, Ribas i un Ricky a qui va fer debutar amb 14 anys, encara el més precoç de la història de l'ACB. Només ho podia fer ell. Al Joventut, després d'anys de travessia pel desert, va tornar a guanyar la copa, la FIBA Cup, l'Eurocopa i va tornar a l'Eurolliga. Això li va obrir les portes de la selecció espanyola, amb la qual va assolir la plata olímpica i va posar la por al cos als Estats Units en una final memorable a Pequín (118-107). Després, pas irregular a l'Unicaja, on va fer debutar Lima, després va fer reviure el Sevilla, on va ajudar a fer eclosió Porzingis, ara als Knicks. Ara és al Gran Canària.