23 segons per al final, 65-64 a favor del Brasil i dos tirs lliures per a Pau Gasol. El líder espanyol els falla tots dos –ja n'havia fallat 5 de 10 fins llavors!–. Atac brasiler, falla Huertas i cop de dits de Marquinhos (65-66). Falten 5,5 segons, pilota en camp ofensiu. Pilota per a Llull, que es busca la vida per fer un un contra un i falla. Això és el resum d'una selecció espanyola que va tornar a decebre no només per la derrota, sinó per sensacions. Espanya no perdia els dos primers partits d'un mundial, d'un europeu o d'uns Jocs des del 1977, però després de 36 tornejos consecutius, els de Scariolo ho han aconseguit. I ara ja no es pateix tant per ser a quarts o no, sinó perquè en el camí cada vegada són més a prop els Estats Units. I no precisament en la final, com tothom preveia, sinó molt abans. La medalla cada vegada està més complicada. Tot i que queda marge, cada vegada n'hi ha menys. El matx va arrencar amb sis dels deu jugadors titulars que juguen a l'NBA –tres per selecció–, deixant clar el nivell del partit. Tot i que d'entrada la selecció espanyola va inaugurar el marcador (4-0) va rebre ràpidament un 0-7 amb la reacció brasilera (4-7). En el minut 3:25, igual com ja va passar en el primer partit, Ricky es va carregar amb dues faltes i ràpidament va anar a la banqueta. Entrava Sergio Rodríguez. Però el pitjor és que els amfitrions ja havien entrat en el partit. Un triple de Huertas amb el seu estil, saltant endavant, i un rebot-esmaixada de Lima van provocar el temps mort de Scariolo (8-16). Entraven Navarro i Claver, mentre el millor no era un NBA, sinó Marquinhos (6 punts). I ràpidament els espanyols van reaccionar amb un joc més col·lectiu –nou jugadors havien anotat en el descans– que no pas amb dependència de Pau Gasol o de Mirotic com en el primer partit. La igualtat es va mantenir fins al descans (31-34). Després de la represa ja va arribar el primer avís: parcial de 2-8 i màxima del matx (33-42). La reacció, però, va ser immediata (45-45), però sense continuïtat ni solidesa. Els de Scariolo patien per anotar i els brasilers feien un parcial de 0-11, curiosament, només amb Lima dels titulars (45-56). Però quan Espanya semblava morta va aparèixer el salvador Llull. El de Maó va fer una exhibició per tornar la selecció espanyola al capdavant (57-58). Es va arribar a un final d'infart i, el Brasil, amb el suport d'un Arena Carioca embogit, va veure com una impotent Espanya tornava a cedir contra un rival més ambiciós i que va tenir més fe en el triomf. Dijous, a mitjanit, toca Nigèria.