Quan mai és mai

Una final que és típica d'un europeu podria haver estat una magnífica semifinal olímpica, però perquè fos així calia que competissin dos equips i, d'equip, només n'hi va haver un, a Rio, perquè Sèrbia va fer l'efecte que havia esgotat arguments i energia en la proesa dels quarts contra Austràlia. Sèrbia podia donar moltes gràcies a la mitja part. Perdia només per 20 després d'una primera meitat en què primer es va estavellar en la defensa espanyola i en la seva mala actitud i, més tard, quan havia restablert el compliment de les regles defensives, es va perdre en l'anarquia i l'individualisme en atac. Només els punts de Cado van servir per treure Sèrbia de la inoperància. En el primer quart Espanya va fer el que va voler. Controlant el rebot defensiu, corrent quan li convenia, fent seves les pilotes dividides i carregant el rebot d'atac (tot i no agafar-ne cap) per evitar la transició sèrbia. Amb el 20-9, les balcàniques semblaven un ninot. Sense presència interior –això ja se sabia– però també sense encert amb pilota (4/20). A l'equip espanyol li va costar gairebé quatre minuts anotar en el segon quart, però tampoc era preocupant (22-14), perquè les males notícies eren a l'altre costat. Sense encert, però amb una actitud millor menys en el rebot (14 a 2 en el quart). A partir de Cado, Sèrbia es va desbloquejar (2-11 i 22-20) però va ser un miratge. Tot eren solucions individuals i la solidaritat defensiva de l'equip de Mondelo feia la resta. La zona plantejada per Marina Maljkovic no va fer ni pessigolles a un equip més ordenat, més disciplinat, més obedient, més compacte, més... tot.

Partit tancat

Amb un encert normal per part espanyola, el resultat final hauria estat d'escàndol, indigne d'una semifinal olímpica (per part de Sèrbia, és clar). Taps, rebots, bones lectures de les males decisions en atac de les sèrbies... que a més no veien l'anella de lluny i, malgrat l'activitat defensiva de la primera línia d'Espanya, feien circular la pilota amb lentitud desesperant i no la podien posar a dins perquè jugant al pal baix Page i Milovanovic no eren ningú contra Ndour i Nicholls. Amb el 41-28 (dos rebots d'atac seguits) les sensacions eren de game over. Dos minuts més tard, el 46-30 va ser el començament de la fase que l'equip perdedor sempre es vol estalviar.