Quique Sánchez Flores va quedar sorprès, aquesta pretemporada, quan va conèixer una dada històrica de l'Espanyol. El club blanc-i-blau només havia superat una vegada en aquest segle el registre dels cinquanta punts. Va ser amb Miguel Ángel Lotina a la banqueta en el curs 2004/05. Llavors els blanc-i-blaus van acabar cinquens en la lliga amb 61 punts i es van classificar per a la UEFA i van quedar a un punt d'assolir una històrica classificació per a la Champions, que va ser per al Betis, que va sumar un punt més que els blanc-i-blaus. Durant aquest últims 17 anys han passat molts entrenadors per la banqueta, des de Paco Flores, Javier Clemente i Luis Fernández fins a l'esmentat Lotina, Valverde i Pochettino. Cap d'ells va ser capaç, a banda del tècnic de Meñaka, de trencar uns registres grisos que han provocat la llarga letargia d'una afició que només ha respirat felicitat amb les dues copes del 2000 i 2006 i el subcampionat de la UEFA a Glasgow el 2007. La resta ha estat misèria, mirant sempre de reüll la distància respecte al descens per no acabar a segona.

Ara l'Espanyol enceta un nou projecte sota la presidència de Chen Yansheng amb l'objectiu d'instal·lar-se en els llocs capdavanters de la taula de classificació. Enguany l'objectiu de l'entitat és acabar entre els deu primers. Un objectiu menor per a molts, que esperen poder lluitar per la setena plaça fins al final. Enguany aquesta posició està molt cobejada, i ara el premi és per a l'Athletic Club, que acumula 44 punts, cinc més que els blanc-i-blaus, que en tenen 39. A banda de la cursa per Europa, el pas intermedi és trencar el sostre de vidre que persegueix l'entitat blanc-i-blava com una rèmora. Un punt d'ancoratge que ha privat cíclicament els blanc-i-blaus de mostrar-se a l'altura de la seva centenària història. Ara mateix l'Espanyol és el setè equip en la classificació història de la lliga amb 2.772 punts en total. Fins la temporada passada els blanc-i-blaus eren sisens, però van perdre aquesta posició en favor del Sevilla que, amb 2.803 punts, avantatja de 31 els blanc-i-blaus.

Ara l'objectiu de la plantilla és lluitar el màxim possible per una setena plaça. Un repte complicat però que podria tenir un bon premi de consolació, superar el sostre de vidre dels 50 punts, fet que suposaria signar la segona millor lliga del segle XXI per a l'Espanyol. L'objectiu està al seu abast i, per fer-ho, només han de reproduir els registres de la primera volta, en què es van sumar 26 punts. De moment, els blanc-i-blaus caminen de manera ferma en la lliga i, si res no es torça, han d'estar capacitats per superar amb solvència els punts acumulats en el primer tram de temporada. Superar la frontera dels 50 punts seria la millor notícia per demostrar que el nou projecte de Chen Yansheng va pel bon camí tot i que no s'assoleixi la desitjada i somiada classificació europea, per la qual caldrà apropar-se als 58 punts, a diferència de l'any passat, en què el Sevilla va acabar setè amb només 52. Enguany la tendència és molt diferent pels pocs punts que han sumat els equips que lluiten pel descens. Una zona de permanència que enguany estarà per sota dels 35 punts, quan el curs anterior el primer equip que va baixar, el Rayo Vallecano, ho va fer amb 38 i el cuer, el Llevant, va arribar a sumar 32 punts.

En definitiva, fer més de cinquanta punts seria el més estimulant per afrontar la temporada vinent i demostrar que les arrels del projecte són consistents. I és que és a partir del curs vinent que l'Espanyol haurà de fer el gran salt i lluitar per entrar en el top 8 de la lliga, és a dir, a lluitar d'igual a igual amb els equips més importants del campionat i recuperar el pols a la seva centenària història i, qui sap si també el sisè lloc històric de la lliga.