Espanyol

ANAITZ ARBILLA

LATERAL DE L'EIBAR

“Em va fer molt de mal haver de marxar de l'Espanyol”

El defensa navarrès explica abans d'enfrontar-se amb el seu exequip els motius que el van dur a canviar d'aires

“Jo necessitava estima, no que em mimessin ni ser més important que cap company, només ser un més”

Ningú va ser clar amb mi. Havia de prendre una decisió, no podia passar un altre any sense sentir-me jugador de futbol

A l'Espanyol tan sols hi havia una posició no doblada l'estiu passat: el lateral dret. Després de gairebé un any de baixa per lesió, Anaitz Arbilla (Pamplona, 1987) va marxar a l'Eibar, pròxim rival dels blanc-i-blaus, sense que arribés cap substitut. I li dol que no fossin clars amb ell.

Si en la primera volta jugant poc ja ens va dir que estava content, ara que té minuts regularment encara més, no?
Sí, després d'una temporada pràcticament en sec, anant a un club nou, amb un equip fet, era complicat, però he participat en força partits i he entrat en l'onze. Ara ho estic gaudint, i espero que duri. Estic molt content de tornar a competir.
A la dreta i a l'esquerra.
Va ser un dels motius d'arribar aquí, volien un jugador que pogués jugar en qualsevol lloc de la defensa. L'equip està molt bé i de mica en mica hi vaig entrant, m'he tornat a sentir futbolista. Molt orgullós de disposar de la confiança de l'entrenador.
Quin és el secret de l'Eibar, una de les sorpreses de la lliga?
Som una pinya, un equip humil que sap a què juga i que treballa cada dia amb les idees clares. S'ha vist que competim contra qualsevol equip. Som un club que creix a poc a poc, i volem ser protagonistes.
És un equip en què tothom penca, fins i tot jugadors de perfil més tècnic, com Pedro León.
És un equip consolidat en la categoria. Quan hi ha canvis en l'onze es veu que tothom està a l'altura, una bona plantilla. El mister ens transmet que necessitem pencar, que quan no estem al 100% no som els mateixos.
Era difícil pensar que a hores d'ara hi hauria un Eibar-Espanyol pensant en Europa.
Ningú ho esperava. Per com va començar la temporada, ningú hi apostava. Ni l'Eibar vuitè ni l'Espanyol novè. Se sabia que havia fet un bon equip, ho vaig viure des de dins, amb molt de potencial, però l'inici no va ser bo. Té mèrit que ho hagi capgirat.
Sembla que tots dos rendeixen bé, però quan es troben els sis primers falta fer un pas més.
Hi ha equips molt bons. Jugar cada cap de setmana és difícil, ho vam veure dilluns al camp de l'Osasuna. Tots els equips a hores d'ara s'hi juguen alguna cosa. Ara toca l'Espanyol, que és molt sòlid, té molt treballat l'aspecte defensiu i serà difícil. Som dos equips similars en bona dinàmica.
L'Eibar va ser un punt d'inflexió per a l'Espanyol. Del 0-3 en el descans a l'empat. Com ho va viure?
Era a la banqueta i vaig veure la primera part arrasadora que vam fer amb el 0-3. Pensàvem que teníem el partit a la butxaca, però una gran actuació de l'Espanyol ho va canviar del tot. Crec que allà es va viure el punt d'inflexió de l'Espanyol. Fins aleshores hi havia molts dubtes i va ser clau per seguir creixent.
Com està veient l'Espanyol?
L'estic seguint, sí. Vaig poder formar-ne part. L'inici va ser dubitatiu, però sabia que hi havia molta qualitat allà dins. Que ofensivament hi havia molt de potencial i havia de funcionar.
Anem al seu cas, si es volia tornar a sentir jugador, per què a l'Eibar i no a l'Espanyol?
Són moments. És difícil d'explicar. Va ser una pretemporada per a mi molt dura en diversos aspectes. Venia d'un any difícil, sense jugar per la lesió al tendó d'Aquil·les. Després de parlar amb el club sentia que podia ser un jugador important, és el que em va transmetre. La intenció en la pretemporada era ser un més, amb la il·lusió de poder participar, i no va ser així. Va ser una pretemporada cruel, volia tornar a disfrutar i em va fer mal. El club va apostar per mi, volia que seguís allà, i em volia quedar a Barcelona i a l'Espanyol, però el tema es va posar massa delicat, coll amunt, i no podia suportar no tenir aquella confiança que tenia abans.
Entenc que no jugava perquè Quique no el veia bé?
Sabia que físicament no estava com els altres. Em vaig operar a l'abril per estar al juliol amb tots, però Quique va decidir, per la manera com entén que havia de dur la plantilla, no donar-me l'oportunitat. I ho vaig veure tal qual, que no em tornaria a sentir futbolista. Volia un tracte cordial, com tots, i em veia fora de l'equip. No tenia cap opció. Ningú va ser clar amb mi. Havia de prendre una decisió perquè no em podia passar una altra temporada sense sentir-me jugador de futbol.
Quique ho va justificar dient que no havia volgut passar una prova. Hi ha molts matisos, no?
Jo necessitava estima. No que em mimessin ni ser més important que cap company. Ser un més. Tenir el mateix tracte. Venia d'un any sense jugar per una lesió greu. El que vaig veure jo i tothom és que no em van donar cap oportunitat. El que més mal em va fer és que no van ser clars amb mi. Vaig veure per on anava la cosa i li vaig transmetre a l'Àngel [Gómez] que la sensació és que no comptaven amb mi.
Li queda l'espina clavada d'haver de marxar just quan l'Espanyol arregla l'economia i és ambiciós?
És clar. Era un moment interessant per seguir a l'Espanyol. Veia les expectatives i les intencions ambicioses, amb un inversor important, jugadors amb nom, i sembla que creixerà tot. Al final em va fer molt de mal la sortida, perquè el club sabia que em volia quedar. Són moments i decisions. El futbol. Cal no enfonsar-se i seguir sent ambiciós. Em va fer molt de mal, la veritat.
Serà titular dissabte?
Tant de bo. M'encantaria. És un partit molt especial. El que vaig viure a l'Espanyol va ser grandíssim, i em vaig endur moltes coses positives. Amb moltes amistats. M'estimo molt l'Espanyol, un club familiar, la premsa em tractava molt bé... Però ara penso només en l'Eibar i miraré d'entrar en l'onze.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)