Defensar-se o atacar? Aquest és un dels dilemes que es planteja qualsevol entrenador quan ha de jugar contra equips superiors tècnicament com ara el Barça o el Real Madrid. L'Espanyol juga aquest diumenge contra els blancs un partit en què a priori la derrota és més a prop que la victòria. El Madrid és un equip que no necessita dominar l'adversari i en té prou amb uns contraatacs letals per fulminar-lo. Sortir en estampida a buscar el Madrid com un kamikaze sembla una tàctica suïcida perquè és l'ham ideal per exposar-se a les seves ràpides transicions ofensives. El pla B ultradefensiu tampoc és una fórmula d'èxit. Així va sortir l'Espanyol la temporada passada. Sergio González va variar el seu esquema tàctic per jugar amb cinc defenses. La medul·lar blanca va jugar a plaer i només els moviments telescòpics de Luka Modric van ser suficients per aniquilar el plantejament del tècnic de l'Hospitalet. En vint minuts els merengues ja guanyaven per 0-3 amb la vella tàctica de guanyar l'esquena a la defensa.

Descartats els dos plantejaments més extrems, tot indica que Quique Sánchez Flores seguiria amb el mateix full de ruta de les últimes jornades. El seu dibuix tàctic del 4-4-2 es mantindrà inalterable una jornada més però amb petits retocs quirúrgics. Aquesta vegada la pressió alta serà més necessària que mai. El Madrid acostuma a patir molt quan se li electrocuta una sortida neta de pilota. Modric, excels en aquest inici de lliga, és el llançador del joc blanc. És sobre el cervell croat que pivota el joc madrileny, al costat de Kroos i el silenciós però sempre efectiu Casimiro. La batalla del partit es lliurarà a la medul·lar del camp i Quique Sánchez Flores ho sap. Si talla la circulació de pilota en aquesta zona i redueix espais podrà anestesiar el joc ofensiu del Madrid. No cal amuntegar futbolistes en defensa sinó ser dinàmics i efectius en la pressió. Una bona basculació de moviments és el millor antídot per apropar-se a la victòria. Ahir el tècnic va insistir en aquesta faceta del joc. I aquí és on la pressió alta serà clau. Els davanters seran els primers que pressionin la sortida de pilota sobre Ramos, i més enllà serà clau el paper de David López, que haurà d'estar molt a sobre de Casimiro, que és qui inicia les jugades del Madrid. El Celta és el mirall a seguir. Els gallecs van tenir contra les cordes els deixebles de Zidane en la segona jornada al Bernabéu. Pablo Hernández va ser el motor que va dirigir l'equip. El Celta es va agrupar entorn de l'ofici i el caràcter del xilè, en permanent duel amb Casimiro. Tot això ben condimentat amb una pressió alta per intentar robar la pilota i buscar l'esquena dels laterals. El problema és que el Madrid empenyerà els blanc-i-blaus a un partit maratonià. El Celta va acaronar l'empat però va acabar exhaust de forces en el tram final, com un nàufrag en una illa deserta.

No hi ha cap dubte que el Madrid empenyerà els blanc-i-blaus a un partit maratonià i aquí serà clau la resistència física però també mental. Jugar contra els homes de Zidane implica 90 minuts d'alt voltatge i qualsevol concessió pot ser mortífera. El repte és competir els 90 minuts. Un sacrifici que pot ser inútil al final, però necessari per esbrinar fins on pot arribar aquest equip massa carregat de dubtes en molts moments i necessitat d'una alegria col·lectiva.