Veterans i rivals sense deixar de ser grans professionals
Bon clima. El club blanc-i-blau es troba per primera vegada en dècades amb dos porters molt experimentats lluitant cada dia per fer-se un lloc a l'onze titular, i sense cap mena de tensió
L'Espanyol va encetar un intens mercat abonant tres milions a l'Olympiacòs per Roberto. El madrileny, de 30 anys, arribava amb galons de titular, i Pau ho va veure tan clar que va començar a buscar-se un nou destí, amb el Tottenham de punt d'acollida. I en l'últim dia de mercat, el club blanc-i-blau va anunciar l'alta de Diego López, de 35 anys. Suplent al Milan, si marxava era per jugar. I així ha estat. Arribar i moldre. Sota els pals des del primer duel, és la millor incorporació fins ara. Però això no altera el dia a dia, en què l'actitud de tots dos és impecable.
Diego López ha tastat l'amarg sabor de la suplència en diversos equips. De Sevilla a la guerra oberta amb Casillas al Madrid, acabant amb la irrupció de Donnarumma a Milà. Per això li és fàcil posar-se a la pell de Roberto i la dificultat d'entrenar-se cada dia amb intensitat malgrat saber que quan arribi el cap de setmana el teu lloc serà a la banqueta. “He viscut el seu moment a altres llocs. El porter és un lloc complicat, i quan no jugues és difícil estar en segon terme. En destacaria la professionalitat, perquè té una actitud fantàstica. Treballa al màxim per tenir una oportunitat. Espero no donar-l'hi, però som un grup de 23 i cal mostrar respecte i ser un professional, que és el que està fent.” Hi havia precedents de tensió, com va passar amb Kameni i Iraizoz, però no és el cas.
Amb tot, la voluntat de Pau de marxar va dur l'Espanyol amb el nou projecte a canviar la dinàmica habitual. Per segon any seguit. S'acostumava a tenir un porter de més experiència al costat d'un de jove que anava creixent. L'estiu anterior es va estroncar amb Bardi de suplent i ja es va rectificar al desembre amb Arla. En temporades precedents hi havia un de més experimentat –Casilla, Cristian, Kameni, Cavallero, Lemens i Mora– i el complement en fase de creixement –Pau, Germán, Iraizoz, Argensó i Casilla (quan va tornar)–. Ara, per primer cop en dècades, hi ha dos veterans, i de currículum destacable, pugnant per un lloc a l'onze. I des del cos tècnic blanc-i-blau insisteixen que l'actitud de Roberto és impecable, treballant cada dia al màxim. Diego López en dóna fe, davant del micròfon i en privat. El madrileny, però, segueix tenint al cap marxar al gener, situació que l'Espanyol haurà de gestionar. Ben aviat tindrà la copa del Rei per treure's el mono.
L'estrena anglesa de Pau
Pau va marxar perquè sabia que seria suplent. I, posats a tastar la banqueta, millor buscar una experiència per créixer com a jugador i persona. Londres de destí amb un vell conegut de l'Espanyol, Mauricio Pochettino, i el porter de la selecció de França, Hugo Lloris, al davant. Al final és el tercer, rere l'holandès Vorm. Només ha entrat en una convocatòria i ahir va debutar, però amb l'equip de reserves, el sub-23. El gironí no va poder treure els ‘spurs' de la cua de la classificació en el 0-2 de l'Arsenal.
Notícies
Dimarts,23 abril 2024