Setembre del 2003. Els pares d'Óscar Melendo (Barcelona, 1997) buscaven una activitat extraescolar relacionada amb el futbol per acontentar el petit de la casa, que tenia 5 anys. Van triar portar-lo a la RCDE Escola, com han fet enguany més de 600 nens que s'entrenen cada tarda als camps de gespa artificial de la Cuitat Esportiva Dani Jarque. Aquest fet casual i natural era la gènesi de l'últim futbolista del planter blanc-i-blau que ha debutat a primera divisió. Després d'un any a la RCDE Escola, els tècnics del club es van adonar que la qualitat del menut futbolista quedava petita jugant amb els altres nens i van decidir oferir als seus pares que fes el salt al prebenjamí de la casa. Qui ho havia de dir que catorze anys després el menut futbolista debutaria en l'elit del futbol estatal sent el primer, i fins ara únic, del planter perico que ha passat per totes les categories de l'Espanyol. “Per mi significa molt ser el primer que juga amb el primer equip havent sortit de l'Escola”, relatava el futbolista a L'Esportiu a la zona mixta de Mendizorrotza. “Pels meus pares és un moment impressionant i n'estan molt orgullosos. No es podien pensar, quan em van apuntar a l'Escola, que arribaria fins aquí”, relatava Melendo amb emotivitat i deixant escapar un joder davant de l'instant màgic que acabava de viure. La seva mà dreta agafava com un tresor la samarreta del debut amb el dorsal 30. “Encara no sé a qui la donaré, o potser me la guardaré per a mi, com a record”, explicava amb cert neguiteig tot digerint el que serà un dels instants crucials de la seva trajectòria vital i esportiva. “Aquest debut m'ha encantat. És el debut somiat, i a més amb victòria. Si hagués fet un gol ja hauria estat el màxim!” i la dedicatòria de l'estrena era coral i tenia molts protagonistes. “La dedico a la meva família, als meus amics i a la gent que m'ha ajudat al llarg d'aquests catorze anys en aquest procés fins a arribar aquí. Ara només espero que aquests siguin els primers minuts de molts anys a primera divisió.”

Melendo també recordava amb precisió les instruccions prèvies de Quique Sánchez Flores. “Només em va dir una cosa: «Disfruta i fes el que saps fer.»” L'alegria va ser compartida per tots els membres de la plantilla que eren a la banqueta i que el van animar abans de sortir, en el minut 62, per jugar en el lloc d'Hernán Pérez. També va ser especial per als seus amics Marc Roca i Aarón Martín, que amb Melendo formen la tripleta de debutants que han fet el salt a l'elit de la mà de Quique Sánchez Flores. “Per a la gent del planter és molt important tenir un entrenador com Quique. Un tècnic que et doni oportunitats. Primer han sigut Marc Roca i Aarón. Ells ja estan més consolidats que no pas jo. A mi només em queda aprofitar les oportunitats que tingui i donar-ho tot al terreny de joc.” Tot i això, el menut futbolista de 167 centímetres d'alçada sap quin és el terreny que trepitja i no fa volar coloms. “Sé que el meu equip és el filial i quan em cridi en Quique hi seré per ajudar quan tingui oportunitats. Li estic molt agraït per haver confiat en mi. Li dono les gràcies.”

Ara és una incògnita saber fins on arribarà Melendo en la seva carrera esportiva. Només té 19 anys però fins ara el seu guió és de pel·lícula. Va començar des de baix a l'Espanyol i ha anat escalant per totes les categories del futbol de base perico fins a arribar a primera. El futur és a les seves mans i d'ell només depèn que el debut es transformi en una confirmació. La seva millor targeta de presentació va ser en la final de la supercopa de Catalunya davant del Barça. En aquell partit va ser un dels futbolistes més destacats per la seva habilitat amb la pilota i la seva velocitat en la conducció. Uns detalls que van confirmar a Quique, encara més, que el petit Melendo es mereixia una oportunitat a Mendizorrotza. Era la primera però, amb “els ulls injectats en sang”, com relatava el mateix tècnic unes setmanes enrere, ha mostrat les seves ganes de ser futbolista i el tècnic madrileny sol tenir molt bona entesa amb els joves talents que trepitgen fort.