L'objectiu de l'Espanyol és quedar entre els deu primers. Una fita que es troba ara a tan sols un punt gràcies a l'alt rendiment lluny de casa. La victòria a Mendizorrotza situa l'onze de Quique Sánchez Flores com el tercer millor de la lliga a domicili, tan sols per darrere dels dos gegants, Barça i Madrid, però sobretot demostra que el canvi de xip que persegueix l'entrenador blanc-i-blau cada cop pren més cos.

Quan Gerard Moreno va fallar el penal en el minut 77, la majoria d'aficionats periquitos intuïen que estaven a les portes de l'enèsim empat, d'un altre 0-0. La sequera habitual que reapareixia, el sisè partit dels últims vuit sense veure porteria. I no. L'equip blanc-i-blau va treure el caràcter i va atacar encara més, amb el premi del gol del davanter de Santa Perpètua de Mogoda, que comportava tres punts en la tercera victòria del campionat. L'equip blanc-i-blau té ànima i l'Alavés va veure-la de ben a prop. Si Quique Sánchez Flores seguia els passos de Sergio González i Constantin Galca en les primeres jornades queixant-se de com els jugadors s'enfonsaven després de cada cop rebut, ara hi ha reacció. Així va ser quan en arribar al descans el marcador reflectia un dolorós 0-3 amb l'Eibar i quan amb 2-3 Caicedo va veure la targeta vermella. Per demostrar que no era flor d'un dia, diumenge es va lligar el triomf després de la galleda d'aigua freda de l'aturada de Pacheco. Amb raó l'entrenador de l'Espanyol assenyalava que havia estat el moment del partit, definint-ho com una “rebel·lia col·lectiva contra l'errada del penal.”