Álvaro Vázquez (Badalona, 1991) està vivint un inici agre en el seu retorn a l'Espanyol. Molt diferent del que es pensava el 2 de setembre passat, quan era presentat. “Soc a casa i ho donaré tot. Donaré el que porto a dins des del minut 1. Sempre he pensat a tornar, és l'equip del meu cor. M'han fet aquest regal i deixaré la vida en cada entrenament i partit”, assegurava el davanter aquell dia de finals d'estiu. El guió no està carregat de dolçor. Álvaro Vázquez és un actor secundari en la seva segona etapa com a blanc-i-blau. Fins ara només ha disputat 201 minuts, i és un dels jugadors menys utilitzats per Quique Sánchez Flores. Només Rubén Duarte i Víctor Álvarez, amb dorsal del primer equip, han jugat menys minuts que ell. L'explicació del seu poc rendiment té molt a veure amb el reguitzell de lesions musculars que ha encadenat en aquesta primera part de la temporada. Un terreny que ha servit per eixamplar les crítiques al voltant del seu fitxatge. L'últim dia de mercat, el 31 d'agost passat, l'Espanyol va decidir apostar per portar el badaloní, un davanter, en detriment de fitxar un central o bé un lateral dret. El preu pagat va ser de tres milions d'euros més variables. Un preu alt que va servir per prendre'l, en l'últim minut, al Deportivo, que ja li havia fet la revisió mèdica i que havia posat 2,5 milions sobre la taula. El perquè d'aquesta negociació té molt a veure amb el tècnic. L'arribada d'Álvaro Vázquez va ser una exigència de Quique Sánchez Flores, que ja va coincidir amb ell al Getafe. El tècnic veia en Álvaro Vázquez una peça ideal per pressionar Baptistão i Gerard Moreno per la titularitat, i, de retruc, pressionava encara més Caicedo, que no era, ni és, de les seves preferències per formar en atac. Álvaro Vázquez ha hagut d'arrossegar, des del primer minut, les crítiques del perquè del seu fitxatge i també per les formes com va marxar el 2011 de l'Espanyol. Fins ara la sort no l'ha acompanyat ni en la seva primera titularitat de la temporada a Mestalla, on no va estar fi. Per ordres del guió va jugar d'interior per pressionar la sortida de pilota del rival abandonant el seu lloc natural de davanter. Álvaro haurà de remar i sacrificar-se molt per dissipar els dubtes que hi ha al voltant d'ell. Té qualitat per demostrar-ho i una vinculació directa per capgirar la seva situació. La lesió de Baptistão i la poca confiança que té el tècnic en Caicedo li poden jugar a favor. Té temps però ha de mostrar aquesta rebel·lia i confiança que el va portar a apostar per l'Espanyol fins a l'últim dia de mercat i també per donar la cara davant del seu tècnic, que ha donat la cara per ell i que també es va empipar amb ell el dia del partit de copa contra l'Alcorcón i el va expulsar de la banqueta per haver mostrat el seu enuig per no jugar. Un senyal que li dol no participar activament.