L'Espanyol va tenir una arrencada de la lliga complicada, amb les victòries fent-se esperar. De mica en mica va anar progressant a partir de l'estabilitat defensiva, de la solidesa, fins a entrar en el top ten, que és l'objectiu de la temporada. La mala ratxa iniciada amb el derbi al Camp Nou, amb un únic punt de nou possibles, va enterbolir l'ambient, però la victòria contra el Granada permet cloure la primera volta entre els deu primers classificats i sobretot permet un canvi de mentalitat respecte a temporades anteriors.

L'Espanyol ha estat el rei de l'empat en la primera volta. Vuit. Un referent en la lliga i fins i tot a Europa. Quique Sánchez Flores ha volgut que els jugadors aprenguessin que, si no pots guanyar, sobretot no perdis. Com una formigueta, han anat pujant posicions en la classificació pactant amb la tranquil·litat, un bé molt preuat a l'entitat periquita. Tot i que el canvi en l'economia pot comportar presses o ganes de veure grans canvis aviat, l'objectiu que es va fixar va ser el top ten, i Quique Sánchez Flores va pel camí d'aconseguir-ho. És precisament la posició que ocupa després de 19 jornades, però potser el que importa més és que la paraula permanència ha desaparegut de l'imaginari periquito, que mira cap amunt, sense que jugadors com Diego Reyes tinguin cap problema a parlar obertament d'Europa. Així, els 26 punts sumats situa les places continentals a cinc de distància i si, com passa altres anys, el setè lloc també comporta el passaport, la diferència es redueix a tan sols tres. A tocar. En canvi, mirar cap a baix no es fa necessari perquè el tercer per la cua només ha sumat la meitat dels punts que els homes de Quique Sánchez Flores, així que la remuntada es perfila com a inviable. Cal dir que hi ajuda que ens trobem amb el campionat amb les puntuacions més baixes dels darrers temps. Per dalt i per baix, ja que els 13 punts del dissetè, l'Sporting, que marca el camí a l'infern, són el registre més pobre des de la temporada 1992/93.

Amb tot, l'Espanyol està en la línia d'assolir l'objectiu fixat en la temporada, tot i que els jugadors no en tenen prou. El discurs és seguir creixent, tal com relata Gerard Moreno: “El partit de Granada s'assembla més al que volem ser. Ambició. Volem seguir millorant, demostrant que podem competir amb qualsevol rival. Jugant així podem mirar cap amunt. Acabem la primera volta entre els deu primers, que per a nosaltres és molt important; a veure si en la segona volta encara pugem més. No ens podem conformar, hem de ser ambiciosos i seguir mirant cap amunt.”