Defensant el top 10
Quique Sánchez Flores tanca la primera volta dins l'objectiu i construint l'equip des del darrere
Els jugadors blanc-i-blaus fan un balanç positiu després d'arribar a la jornada 19 amb el cinquè millor registre del segle
Créixer des del darrere. És un dels tòpics del món del futbol, però això no vol dir que no sigui veritat. Després de l'orgia de gols del debut 6-4 al Pizjuán, Quique Sánchez Flores va accelerar el pla per prioritzar el fet de deixar la porteria a zero i, setmana a setmana, es va anar avançant cap a l'objectiu de ser al top 10. Els jugadors fan un balanç positiu de la primera volta, en què hi ha hagut sobretot un punt negatiu: l'elaboració del joc ofensiu.
L'Espanyol va plantejar la temporada 2016/17 d'una manera ben diferent a les anteriors. Paraules com ara ambició i il·lusió van aparèixer a través de Chen Yansheng. El calendari ha cremat ja mitja lliga i el balanç té clarobscurs. Si manen els resultats, s'està en la línia. Si es mira el joc, hi ha més dubtes. És innegable que la paraula permanència ha deixat de formar part del vocabulari del conjunt periquito, amb el doble de punts que el dissetè, així que pot mirar amunt, ja que les places europees estan a cinc. L'equip, malgrat la petita ratxa negativa postderbi, ha anat progressant setmana rere setmana. “El balanç és força positiu. Hi ha hagut moments difícils, sobretot a l'inici, però m'ha agradat la trajectòria ascendent que ha tingut l'equip i el caràcter en molts partits, en què, malgrat les baixes, hem competit. Espero millorar en la segona, però estic força satisfet de com ho hem fet fins ara. En línia ascendent, en cada partit mirem de corregir errors. Hem de ser conscients que aquesta humilitat ens ha portat fins aquí i ens pot fer créixer molt més. És el camí”, explicava David López.
Problemes en atac
Els jugadors fan un balanç positiu. Són els primers que van viure els nervis del tram inicial, en què la primera victòria no va arribar fins a la cinquena jornada i es van veure alguna setmana en zona de descens. L'equip va aprendre que, quan no es pot guanyar, un punt és un bon botí. El segon triomf es va fer esperar fins a la 9, dies després que el 0-3 de l'Eibar en el descans amenacés de provocar una crisi. Però hi va haver reacció i els bascos van ser l'única excepció en una ratxa de set duels de vuit deixant la porteria a zero. Diego López, que va debutar en la jornada 3 i ha establert un nou rècord d'imbatibilitat, i la línia formada per Víctor Sánchez, David López, Diego Reyes i Aarón es mostraven infranquejables i permetia el creixement de l'onze.
La defensa, doncs, ha estat la base. Calia fer un bloc d'una plantilla amb un profund rentat de cara i que en l'onze habitual només presentava tres jugadors de la temporada anterior. El tècnic apostava per la cohesió, la feina coral, mentre buscava la fórmula per millorar en atac, apostant per Jurado al doble pivot. Les lesions, sobretot de Baptistão, li han fet la guitza en la configuració de l'atac, però abans del duel amb el trist Granada, els periquitos eren els que menys remataven de primera. Fluix, si bé s'han lligat 26 punts. En aquest segle tan sols tres entrenadors ho han millorat. Valverde manté el rècord amb els 36 de la 2007/08, mentre que Pochettino en va signar 34 i 28, i també 34 Lotina, que es manté com l'únic que va superar els 50 punts. Cap va disposar d'una massa salarial com l'actual ni de 15 milions per a fitxatges, factor que cal incloure en l'equació, com el fracàs en la copa del Rei.
N'hi ha prou amb el top 10? Diego Reyes i algun altre jugador no dubten a posar el llistó alt, però la majoria prefereix no mirar més enllà del següent enfrontament. “Volem anar partit a partit. Si parlem ja d'Europa després hi pot haver decepció si no ho assolim. Ser al top 10 ens dona confiança. Em quedo amb les bones fases que ha tingut l'equip en els partits, amb moments de gran futbol. Per créixer necessitem ambició, fer moure la pilota, el rival, ser agressius a l'àrea, coses que s'estan treballant, i estic convençut que en la segona volta serem millor equip”, va afegir Gerard Moreno.
La presència de públic i el conflicte de La 1900 és el punt més negatiu
L'aspecte més negatiu de la primera volta té les grades de l'estadi de protagonista. La llista de partits en què s'ha arribat a la mitja entrada és més que escarransida. El duel contra el Madrid va atraure 30.153 espectadors, amb queixes per l'excés de seguidors madridistes. L'Athletic, amb 21.904, comporta el segon i últim cas en què s'han superat els 20.000. L'equip va tenir una gran ratxa en la lliga, que no va servir per atraure més aficionats, i els dos últims duels van ser els pitjors: Granada (15.184) i Dépor (16.087), a banda dels 9.143 en la copa. Per si no fos suficient, s'ha palesat la divisió dels grups d'animació amb el fracàs de La 1900, que en un tres i no res va acabar amb la Curva Jove i La Juvenil de nou a punta i punta del camp. I els episodis de tensió, amb aficionats sancionats amb cinc anys d'expulsió.
Notícies
Divendres,19 abril 2024