Fatigat de ser l'etern suplent del porter de Móstoles, va decidir fer les maletes i acceptar l'oferta del Vila-real. Aquesta decisió va ser clau per a la seva carrera. Gran part de la primera volta del campionat 2007/08 se la va passar a la banqueta. Sebastián Viera, porter internacional uruguaià, era el titular habitual en els últims dos anys, però a l'equador de la lliga es va girar la truita i va acabar jugant 20 partits de titular. En les quatre temporades següents es va assentar a la porteria del club de la Plana Baixa jugant tots els partits de lliga a excepció d'un, i es va fer un forat a les convocatòries de la selecció estatal.

Després de quatre anys sent l'amo i senyor de la porteria del Madrigal, va fer el salt cap al Sevilla obligat pel descens a segona del conjunt groguet. Era la temporada 2012/13 i el Sevilla va fitxar el porter gallec a canvi de tres milions d'euros. Mal canvi per a Diego López, que va fer un pas enrere en la seva carrera sent suplent d'Andrés Palop. Qui ho havia de dir. Aquell mercat d'hivern un gir del destí li va tornar a obrir les portes del Madrid. Iker Casillas s'havia lesionat una mà i José Mourinho va veure en el gallec el recanvi ideal per cobrir la seva baixa. Va acabar sent titular al Madrid durant 16 partits en la lliga i va deixar Casillas a la banqueta. Un moment en què va haver de mostrar una gran fortalesa psicològica en cada partit que jugava al Bernabéu. La pressió va augmentar encara més la temporada següent (2013/14). Carlo Ancelotti havia rellevat Mourinho a la banqueta i va apostar per Diego López en la lliga i per Casillas com a porter en la copa i la Champions. El gallec va aguantar una pressió brutal durant tot aquell any, en què només va perdre dos partits de lliga. En veure que Casillas seguia al Madrid, va acceptar un traspàs al Milan, al qual va jugar dues temporades. En la primera, va disputar 28 partits de la Serie A i en la passada, només 8, per culpa d'una lesió, a la qual es va afegir l'eclosió del jove porter de 16 anys Gianluigi Donnarumma. Un porter que està cridat a marcar la pròxima dècada en el futbol italià.

Després d'aquest entretemps de dos anys a Itàlia, l'Espanyol es va creuar en el seu destí aquest estiu. Arribava a lluitar per la titularitat amb Roberto Jiménez, però el seu gran moment ha tancat el debat. De blanc-i-blau ja ha disputat 16 partits de lliga. N'haurien estat més si no hagués estat per una inoportuna lesió de genoll. En qualsevol cas, ha demostrat als seus 35 anys que està vivint una segona joventut, i s'ha convertit en un dels futbolistes més determinants de l'Espanyol. Una bona mostra és que ostenta el rècord d'imbatibilitat del club amb 585 minuts. Ara el club confia a lligar-lo per a més anys després que acabi la seva cessió. Diumenge contra el Sevilla acumularà 250 partits de lliga. Una fita important per a un dels porters clau de l'última dècada en el futbol espanyol.