L'Espanyol va aconseguir una victòria de prestigi contra el Sevilla diumenge. Un triomf que torna a disparar la il·lusió de la graderia de Cornellà. Una afició que ha tingut els últims anys massa disgustos, tant esportius com emocionals. Esgotada de veure com els seus millors jugadors marxaven sense cap opció de futur i obligada a treure el pòster dels seus jugadors preferits de la paret. Difícil tràngol existencial per a uns seguidors que s'han acostumat al dolor i a l'anestèsia per no sentir-lo. A passar el dies i empènyer els anys sense esma. Una actitud que també es va traslladar als seus futbolistes, que es movien per la lliga en un trànsit d'exigència nul. Aspirar a segellar la permanència al més aviat possible era el repte més recurrent. Durant deu anys s'ha repetit aquesta tendència amb conats d'il·lusió que ràpidament quedaven sepultats.

Ara s'intueix, per fi, que les coses poden canviar. El guió no tindrà un final conegut, i el més important: aquest equip sembla que no optarà pel conformisme i lluitarà fins al final per assolir algun èxit superlatiu en la lliga. El partit contra el Sevilla s'ha de llegir en aquest context. A ulls de molts podria ser un triomf puntual, però a l'entorn blanc-i-blau es veu com un punt d'inflexió. La comunió amb la graderia va ser total. Feia molt de temps que l'afició blanc-i-blava no vibrava amb el seu equip d'aquesta manera. La darrera sensació similar van ser els quarts de final de la copa de fa dos anys contra el València. Aquella expulsió de Mustafi amb aquella murrieria de Sergio García. L'esclat de ràbia i joia celebrant el gol amb la graderia. Ahir les vibracions grupals entre equip i afició van sonar a música celestial, i això que no es va arribar als 23.000 espectadors a Cornellà. Un estadi on l'Espanyol està mostrant una bona fiabilitat. Els blanc-i-blaus no perden a casa des del 25 de setembre, contra el Celta (0-2). Una derrota que es va gestar en el temps afegit. Des de llavors, els deixebles de Quique Sánchez Flores han encadenat vuit partits sense perdre a casa. I encara més important: Cornellà s'està convertint en un fortí després de resistir-se el primer triomf fins a la 13a jornada de lliga. I és que fins al 21 de novembre, contra el Leganés, l'Espanyol no havia aconseguit els tres punts a cassa. Des de llavors, l'última sèrie de partits a casa és espectacular, quatres victòries: contra el Leganés (3-0), l'Sporting (2-1), el Granada (3-1) i el Sevilla (3-1), i un empat contra el Dépor (1-1) amb un balanç de 12 gols a favor i quatre en contra. Unes xifres que expliquen per què l'Espanyol té ara la diferència de gols en positiu (+1), una circumstància que no es veia des de feia temps i que confirma el creixement sostingut de l'equip, a més d'elevar la fiabilitat de l'equip a casa.

Obrint més el zoom, les dades de l'Espanyol són prou reveladores. Els blanc-i-blaus només han perdut dos partits en les darreres catorze jornades. Amb un balanç de sis victòries, sis empats i dues derrotes a domicili, contra el Barça i el València. Aquest Espanyol ha fet de la fiabilitat la seva bandera i ara ha millorat els seus registres transformant els empats en victòries. El contratemps de València, on l'equip va oferir un trist rendiment, s'ha convertit en anècdota, i els periquitos han retrobat la seva fermesa competitiva.

Tots aquests ingredients fan pensar que aquest equip fuig del conformisme. El gran mal de l'Espanyol contemporani. Ara la gran assignatura que té entre mans Quique Sánchez Flores és fer una temporada rodona. És a dir, regular des del principi fins al final. L'Espanyol dels últims anys s'ha caracteritzat per ser un conjunt ciclotímic. Capacitat per fer grans primeres o segones voltes i capgirar el seu rendiment com un mitjó a l'equador de la temporada. Qui no recorda les grans primeres voltes de Pochettino o Valverde, on s'aspirava a anar a Europa? Després, el desencís va ser majúscul, amb paupèrrimes segones voltes. Només així s'explica per què l'Espanyol només ha superat una vegada els 50 punts en les lligues d'aquest segle, amb Lotina el curs 2003/04.

Sembla que aquest any es podrà capgirar aquesta tendència, i més tenint en compte que el actuals tècnics consideren que la segona volta serà millor que la primera. De moment, el segon tram de la lliga ha començat de manera immillorable. Ara només cal seguir aquesta línia i afrontar el pròxim partit contra el Màlaga amb l'exigència necessària per seguir escalant posicions en la taula de classificació.