Fins a 17 córners!

Però el futbol és qüestió de dinàmiques, i la temporada de Piatti de moment és per posar-se el pitet. L'home més resolutiu de l'atac i en clara competició amb David López i Diego López pel premi virtual i no recompensat de ser el millor fitxatge de la temporada a l'Espanyol. L'argentí va agafar la pilota a trenta metres, va deixar anar la cama i va enviar la pilota arran de pal. Si Kameni hauria pogut fer-hi més és un debat que a la graderia es va viure amb intensitat veient les repeticions al videomarcador, però no variava el panorama: 0-1. I ja no hi hauria cap més ocasió dels blanc-i-blaus.

El gol va tenir l'efecte esperat en un equip que ha perdut el nord i lluita per redreçar el rumb. Sense sortir-se'n. Més protestes a l'àrbitre, pànic de l'errada i mirant d'aguantar la pressió derivada dels renecs constants de la graderia. Fins i tot el sol va deixar pas a l'ombra. L'Espanyol ho va saber llegir, sense la pausa o l'encert necessari per, en un contraatac, fer el segon i incendiar La Rosaleda. Hernán seguia amb l'espessor dels darrers partits i el binomi Jurado-Reyes apareixia amb massa intermitència, sense oblidar que per un dia els laterals no pujaven. Així, tan sols dues ocasions, una per banda i a pilota aturada, amb rematades de Gerard Moreno i Santos sense precisió.

El Màlaga va sortir amb una marxa més en la segona meitat i va desbordar l'Espanyol, que va recular fins a instal·lar-se perillosament dins l'àrea pròpia. Una pluja constant de centrades i córners –fins a 17!– sense trobar la manera d'agafar aire o posar la por al cos del rival amb un contraatac amb cara i ulls, malgrat la presència de Demichelis, que ara juga però segueix molt lent. Amb Diego Reyes especialment nerviós, l'empat va coquetejar amb la porteria de Diego López, però unes vegades les cames d'algun defensa i altres vegades les rematades defectuoses, es van imposar. Camacho és qui més a prop ho va tenir amb un cop de cap que l'efecte òptic va derivar en la celebració del públic abans d'assumir la decebedora realitat.

Quique Sánchez Flores va reaccionar en el minut 60 amb el canvi habitual en els darrers partits per mirar de tenir més control del joc, sacrificant, i amb raó, Hernán Pérez per donar entrada a Marc Roca. La rauxa local es va amansar, que no la dinàmica amb un Espanyol incapaç d'aparèixer al camp rival. Caicedo per Reyes va ser la següent mesura i va funcionar millor.

El Màlaga va notar el pes del desgast i de l'acumulació de decepcions, i la pilota aturada va passar a ser el recurs per buscar l'empat fins a l'aparició de Charles. En va tenir una de clara en el 81 en una badada defensiva i part del públic va marxar cap a casa. El brasiler ho tornaria a provar amb una xilena, amb estirada de Diego López. En tindria una tercera i, de nou, el porter gallec, el millor aliat d'un immens David López. Les dinàmiques es tornaven a imposar.