Felipe Caicedo ha decidit lluitar per fer-se un lloc de titular. Després de frustrar-se la seva sortida en el mercat d'hivern el davanter només tenia dues opcions: o bé deixar passar el temps fins a l'estiu i intentar una nova sortida o bé redimir-se i treure el seu esperit competitiu fins a final de temporada. A jutjar pels entrenaments de les dues darreres setmanes l'equatorià ha triat la segona opció. Quique Sánchez Flores també ha posat de la seva part per recuperar la millor versió del davanter. Divendres el va premiar amb la titularitat contra la Real Sociedad. El seu partit no va ser fluid però va ser víctima del joc de l'Espanyol. La Real va anestesiar el joc ofensiu dels blanc-i-blaus, que només van tenir una rematada a gol decisiva en la màgica acció d'Hernán Pérez. La resta de davanters no van tenir el dia. Gerard Moreno, a la banda esquerra, va intentar en va trobar un camí net per superar la defensa basca i Caicedo, resignat i sense fer cap xut entre els tres pals, com a mínim va mostrar un joc combatiu i una intensitat que feia temps que no se li veia. Va pressionar la sortida de pilota de la Real i fins i tot va fer indicacions a la resta de companys per fer més efectiva la pressió en camp rival. L'equatorià va robar un parell de pilotes en camp ofensiu que van crear superioritats i, el més important, va generar el gol d'Hernán Pérez fent una passada ràpida a José Reyes.

No obstant això, quan va ser substituït l'afició el va xiular. No va ser una crítica general però sí prou evident de l'enuig de l'afició amb l'actitud mostrada per l'internacional al llarg de la temporada. Fins fa poc l'afició blanc-i-blava estava a favor del davanter. En les seves dues primeres temporades era un dels referents dels seguidors, però enguany la cosa és diferent. Ningú entén com el que és el jugador franquícia va decidir rendir-se a principi de temporada i buscar repetidament una sortida de l'Espanyol. Un any enrere la història era molt diferent. Chen Yansheng el va renovar fins al 2019 i va pagar de la seva butxaca tres milions d'euros per comprar la totalitat dels seus drets. A més, el futbolista va veure incrementar la seva fitxa fins als 1,3 milions d'euros nets per temporada, una xifra que el converteix en el membre més ben pagat de la plantilla. Aquest salari hauria d'anar acompanyat de bones actuacions al terreny de joc però fins ara la temporada de Caicedo és la més discreta de les que ha fet amb l'Espanyol. El seu primer any com a blanc-i-blau va jugar un total de 1.907 minuts en lliga i va marcar nou gols. La temporada anterior va incrementar la seva aportació de minuts fins a 2.145 i va assolir la xifra de vuit gols. Enguany només ha jugat 542 minuts i un únic gol, contra l'Sporting de Gijón el passat 11 de desembre. El seu balanç de partits de titulars es limita a quatre aparicions, la qual cosa deixa patent que, fins ara, ha estat una opció residual per a Quique Sánchez Flores. La darrera titularitat contra la Real Sociedad posava fi a sis partits i pràcticament dos mesos sense entrar en l'equip des de l'inici.

En el partit de divendres va posar en relleu certs problemes de continuïtat en el seu joc pel període d'inactivitat, però ara mateix ha de convertir-se en una peça important en aquest segon tram de temporada. La no-arribada de Sergio García, combinada amb les baixes de Piatti i Léo Baptistão, aquesta de llarga durada, li obren de bat a bat les portes de la titularitat de manera regular. Quique li ha ofert en safata de plata l'oportunitat de reivindicar-se i ara només depèn de Caicedo agafar amb mà ferma les regnes del seu futur i canviar les crítiques per aplaudiments.