La conclusió era força unànime. Quique Sánchez Flores i la plantilla coincidien després del xiulet final a Vila-real que l'equip havia fet un dels millors partits de la temporada, segurament el més complet lluny de casa. El problema és que el sarró tornarà buit cap a casa, amb el somni de pugnar per la sisena plaça esvaint-se, qui sap si definitivament. No era l'objectiu de la temporada, però una victòria a l'Estadi de la Ceràmica hauria comportat situar-se a tan sols tres punts dels castellonencs.

Si es comença per la part negativa, el balanç és clar. El calendari mostrava que després de desfer-se del cuer Osasuna a casa, amb un calendari dens de tres partits en una setmana, hi havia un doble repte a domicili. Les aspiracions europees de l'Espanyol es posaven a prova amb dues visites en tres dies a dos rivals directes. Primer calia veure-se-les amb el Celta a Balaídos i després anar al Madrigal. Del primer se'n va sortir prou bé, replicant en dues ocasions els gols dels gallecs, si bé no es va rematar la feina fent el tercer a l'equip de Vigo, que va disputar tota la segona meitat amb un home menys. Dissabte era el segon torn i encara va anar pitjor pel que fa a resultats. Els gols de Soriano i Bakambu va deixar el conjunt blanc-i-blau a nou punts de la sisena posició, que garanteix una plaça europea. Encara resten dotze jornades, però sembla una distància difícil d'erradicar, i encara més amb els mals resultats dels periquitos contra els rivals de la zona alta. Per això només queda l'esperança del setè lloc, que des d'ahir està més lluny, amb l'Athletic a cinc punts. Això sí, sempre caldrà esperar una victòria del Barça en la final de la copa del Rei.

Si els resultats van ser la part negativa, el joc va ser la positiva. L'Espanyol, tret del tram inicial, va dominar el Vila-real com mai s'havia vist fins ara en un partit fora de casa. L'onze de Quique Sánchez Flores, jugui on jugui, se sent més còmode cedint la iniciativa per buscar el contraatac amb les transicions ràpides que generen homes com Piatti, Gerard Moreno o Hernán Pérez. Al Madrigal va tastar la pròpia medicina, amb una bona dosi de mala sort. El primer gol local arriba just després que Jurado perdonés el 0-1 i Soriano va fer-lo amb el genoll, mentre que el segon de Bakambu deriva d'un xut que va al pal i rebota en el cos de Diego López per acabar al fons de la xarxa. La malastrugança, però, no pot fer oblidar que la parella David López-Marc Roca va rendir a alt nivell. De la casa, present i futur, sense passar per alt que alimenta la identificació entre l'equip i la graderia. Com Aarón, potser el millor jugador dissabte. Les centrades precipitades i la incapacitat per trobar l'última passada van tornar a pesar més. Però el joc engresca i reforça la idea que s'estan posant unes bases sòlides per anar creixent pas a pas cap a objectius molt més ambiciosos.