Espanyol
RAÚL TAMUDO
EX JUGADOR DE L'ESPANYOL
“El partit i aquell gol van marcar la meva carrera”
Avui fa vint anys del debut de Tamudo a primera. “És un dia que no oblidaré mai, ho recordo tot amb precisió”
“Va ser un somni i llavors no podia imaginar tot el que vindria”
Després del meu debut va haver-hi un abans i un després amb el planter; van veure que els joves érem vàlids
El José Rico Pérez d'Alacant va ser el testimoni del debut a primera divisió del que va ser el màxim golejador de la història del club blanc-i-blau i de Catalunya. Avui fa vint anys Raúl Tamudo s'endinsava en el futbol d'elit. En el minut 57 d'un transcendental partit per a la permanència contra l'Hèrcules, Paco Flores va donar l'oportunitat al que llavors era una jova promesa de dinou anys del planter. Substituint el central Nando, Tamudo es donava a conèixer amb el debut somiat. Un gol seu de vaselina en l'últim minut del matx va donar un triomf providencial al conjunt blanc-i-blau per sobreviure en la categoria. Aquella tarda, el 23 de març del 1997, naixia el mite del 23. Vint anys més tard repassa amb L'Esportiu aquell històric moment.
Com recorda aquell dia?
El temps passa volant. Vint anys són moltíssims anys, és mitja vida i ho recordo amb molta estima i no ho oblidaré mai. Aquell partit i aquell gol van marcar la meva carrera.
Va ser el moment més important de la seva carrera?
És el principi d'un dels dies més importants de la meva vida, després en van venir molts més, però és evident que sense aquell dia, aquell moment i aquell gol potser estaríem parlant d'altres coses.
Fa deu anys, quan encara estava en actiu, deia que no volia marxar de l'Espanyol. Ara continua al seu club com a ajudant tècnic. Millor impossible?
Sí, és bonic recordar tots aquests moments i fer-ho aquí amb l'escut de l'Espanyol i treballant per al club de la meva vida. Per mi demà [per avui] serà un dia especial perquè m'ho recorda molta gent.
I d'aquell dia quins records en té?
Ho recordo tot amb precisió; des que em van trucar per anar al partit convocat, vaig estar a l'habitació amb Cobos, que es va portar molt bé amb mi. Els nervis que vaig passar abans del partit, l'arribada a l'estadi, el moment de l'escalfament. És un dia que m'ha quedat molt gravat i que no podré oblidar mai.
Amb vostè va renéixer el planter de l'Espanyol?
Va ser un abans i un després per a la política del planter. És cert que n'havien sortit futbolistes com Roberto Fresnedoso o Jordi Lardín, però eren molt pocs jugadors pel planter que teníem. A partir d'aquell moment hi va haver un entrenador [Paco Flores] que va apostar pel planter i que va canviar la mentalitat del club en aquest aspecte i es va veure que la gent del planter podia jugar en el primer equip. L'Espanyol B d'aquella temporada era espectacular.
I Paco Flores, amb el descens en joc, se la va jugar amb vostè.
Sí. Sempre li he dit a ell que té molt mèrit que em fes sortir en aquell partit per tot el que ens hi jugàvem i personalment el que s'hi jugava ell. Havia esperat molts anys a entrenar a primera i ho podia perdre tot. No s'ho va pensar i no li va tremolar el pols per apostar per la gent jove.
El seu fill té quatre anys i mig, però sap què va representar el seu pare?
Ho va entenent de mica en mica. Queda sorprès quan la gent m'atura pel carrer i em demana fotos o autògrafs. Comença a tenir curiositat i em pregunta coses. L'altre dia em va dir que al col·legi li deien que jo era famós i que havia marcat molts gols. Li ho vaig explicant a poc a poc [riu].
Té prevista una celebració?
No. Vindré aquí, a la ciutat esportiva, a treballar com sempre i a disfrutar del futbol, que és el que més m'agrada. Soc un privilegiat.
Fa deu anys deia que si arribés un davanter que ocupés el seu lloc, que fos del planter. Tenim Gerard Moreno, no?
El temps ho dirà. Al final els referents no els esculls tu, sinó que ho fan l'afició i el rendiment al llarg de les temporada. Gerard ho està fent molt bé i ha de fer el seu camí i no comparar-lo amb mi. És un davanter que té molta qualitat, està fent molts gols i una gran temporada: és Gerard Moreno, no Tamudo.
Li ha sonat molt el telèfon aquests dies?
Sí, bastant, no em puc queixar. És bonic que la gent es recordi de tu després de tant de temps i sobretot per una cosa així.
Vostè fa vint anys no s'ho hauria imaginat arribar al que va fer?
Fa vint anys i una setmana no em podia ni imaginar que uns dies després hagués debutat al Rico Pérez. Jo jugava al futbol per passar-ho bé i no podia arribar a pensar totes les coses boniques que van venir després. Estic molt orgullós i vaig disfrutar fins a l'últim moment.
Llavors es va complir el somni?
Sí, és el somni de qualsevol nen de barri que comença a jugar en un equip com l'Espanyol i aquell dia compleix el seu somni, però no només això, sinó que va ser un somni que es va allargar fins al final de la seva carrera.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dissabte,20 abril 2024