L'Espanyol vol la setena plaça. I no es rendirà. Com no ho va fer ahir. L'àrbitre es va inventar un penal en el minut 77 i va donar pas a l'èpica. A la fe del que creu que tot és possible. Com pots fer dos gols en tres minuts quan no has tingut la nit inspirada i el plantejament del rival t'ha frenat. Quan et toquen els nassos jugant de nou en divendres després d'aturada de seleccions. 2-1, alegria desbordada i dormint a un punt d'Europa.

L'Espanyol va trigar menys d'un minut a avançar-se contra Las Palmas i ahir va voler retallar encara més temps, però la passada forçada de Gerard Moreno, que deixava sol Piatti davant del porter, va quedar curta. La sortida ambiciosa dels blanc-i-blaus va tenir la rèplica ràpida del Betis amb una bona combinació ofensiva amb el cos de Diego Reyes que va impedir el gol. Un inici animat que va ser la tònica de la primera meitat fins a l'equador. Amb el pas dels minuts l'Espanyol es va anar apoderant del partit, que era diferent de la resta. Només l'Sporting fa com el Betis i defensa amb cinc homes, amb la diferència que els andalusos ho fan d'una manera molt més ordenada. Un plantejament amb tres centrals que va dur els locals a no treure tant de profit com voldrien en atac dels dos laterals, sense que ni els interiors –sempre en inferioritat numèrica– ni el doble pivot oferissin millor alternativa. Gerard Moreno rebia i obria el camp per iniciar l'ofensiva, si bé sempre faltava precisió i un xic de pausa en l'última passada. Tampoc hi ajudava el fet que Caicedo semblava que acusava els quilòmetres internacionals a les cames. Un xut des de la frontal de Víctor Sánchez en el minut 10 va ser l'única oportunitat de veure intervenir Adán. Molts homes en poc espai i sense idees per superar-ho. Una tàctica rival gens habitual que feia que fins i tot Diego López aprofités els córners a favor per córrer fins al mig del camp i parlar amb els laterals per corregir-los posicions. Alhora la pressió defensiva cada cop es feia més amunt. Els visitants es limitaven a esperar les pèrdues dels blanc-i-blaus al centre per buscar el contraatac, sense generar perill. Un onze molt ordenat, al qual no trobaven la manera de buscar-li les pessigolles. Premi per a les pissarres, 0-0 de resultat natural.

La pressió del Betis va guanyar en efectivitat a l'inici de la segona part i la frustració a l'Espanyol va començar a cotitzar a l'alça. Cada cop més metres per recórrer i ofegats per la teranyina bètica, sempre en situacions d'inferioritat numèrica. Quique Sánchez Flores ho va detectar ràpidament i va preparar un doble canvi amb Melendo i Reyes per Caicedo i Jurado. Piatti tornant a la posició natural a l'esquerra, Gerard avançant metres a dalt i Reyes per ajudar per la incapacitat del doble pivot per generar joc, mirant d'aprofitar l'espai entre els centrals i Rubén Pardo.