Té les cames tan arquejades i un caminar tan peculiar que fa la sensació que sempre va coix. Però no. Durant uns mesos ha estat més que un efecte òptic per un taló que li feia la guitza, però ara tan sols és guerxo. I els aficionats periquitos ho van comprovar dissabte, quan en el minut 57 va substituir Felipe Caicedo i uns segons més tard ja generava la primera ocasió de gol. Els 128 dies sense disputar cap partit queden enrere i Leo Baptistão torna a ser un recurs per a Quique Sánchez Flores. Un dels preferits.

Quan un entrenador construeix un equip des del darrere, amb la premissa de deixar la porteria a zero per damunt de tota la resta, la fase ofensiva necessita transicions ràpides i jugadors verticals. Per això Leo Baptistão va fer-se un lloc a l'onze des del primer dia i es va convertir en intocable per a Quique Sánchez Flores. Fins dissabte passat, tretze partits disputats, tots com a titular. Un més que en tota la temporada anterior al Vila-real, on exercia més de revulsiu. Tot es va estroncar després de mostrar la millor versió, amb gol inclòs, contra l'Sporting l'11 de desembre. Una lesió al tendó d'Aquil·les en va tenir la culpa i l'Espanyol es va acostumar a jugar sense el brasiler.

Quique Sánchez Flores ha trobat a faltar el punta i el recupera en un moment clau. L'intent d'aconseguir la setena plaça s'augura ben complicat, però el tècnic madrileny torna a disposar d'un dels homes que millor n'interpreten la idea futbolística. I que li ofereix variables ofensives. En el partit de dissabte contra l'Alavés l'exjugador de l'Atlético es va situar darrere de Gerard Moreno, intercanviant posicions, seguint la idea inicial amb què Quique va començar la temporada a l'Espanyol. El davanter va lluir sobretot en les transicions ràpides, va generar perill només d'entrar i en va tenir una d'encara més clara minuts més tard, quan va decidir xutar amb Gerard al costat amb la canya a punt. Aleshores la rivalitat seria amb Caicedo, que aporta un perfil diferent, més estàtic.