“Hem de fer un pas endavant fora de casa. Tenim la sensació que ens falta mantenir els nivells de casa a fora. Hem de recuperar aquella voracitat i rebel·lia.” Així s'expressava el dia de la prèvia Quique Sánchez Flores. Segurament el pla no va sortir com l'havia previst el tècnic i ell mateix no s'imaginava un patiment agònic com el que van viure ahir els seus homes. Un gol de Léo Baptistão, en el minut 91, va servir per sumar una victòria d'or que manté els blanc-i-blaus en la lluita per la setena plaça, l'última que donaria un passaport europeu.

Més enllà de la fredor del resultat, la victòria suposa un important punt d'inflexió. L'Espanyol no guanyava lluny de Cornellà des del passat 4 de febrer, quan ho va fer per la mínima contra el Màlaga a La Rosaleda. Ahir, idèntic resultat per sumar el cinquè triomf de la temporada a domicili. Les altres tres victòries a domicili també es van gestar per marcadors curts i per la mínima: contra l'Osasuna (1-2), el Betis (0-1) i l'Alavés (0-1). Uns resultats que tenen un altre factor comú: equips que estan per sota en la classificació. L'Espanyol necessitava el triomf per no perdre pistonada amb els equips que lluiten per Europa. Curiosament, la primera victòria de l'Espanyol a casa va ser contra el Leganés. Des d'aquell triomf, els blanc-i-blaus han fet de Cornellà un fortí on ha sumat 25 dels últims 30 punts en joc amb una única derrota en deu partits. Ara, de nou, contra el Leganés han tornat a guanyar a domicili en un moment clau del curs. Un triomf que pot ser l'inici del canvi, tot i aprovar ahir l'assignatura in extremis.