Les limitacions locals

Així, en la primera meitat l'Espanyol va mostrar un to planer preocupant. I és una definició optimista. L'atac només apareixia per la banda esquerra, si bé amb excés de vitamines en les centrades. Pel mig Javi Fuego es feia un fart de recuperar pilotes abans de perdre-les amb la mateixa celeritat, mentre que Quique Sánchez Flores es desesperava amb les passades llargues de Marc Roca directes a fora. Tampoc Jurado hi afegia llum, ans al contrari. Perdia la pilota fins i tot sense que el defensor fes res. La primera aparició en atac dels periquitos va ser un misto de Roca en el 24' i ja no tornaria a donar senyals de vida fins al llindar del primer temps amb un xut de Piatti amb la cama dolenta als núvols. Quan se superava el mig del camp s'entrava en una incapacitat desesperant per fer una entrega amb cara i ulls. El negre de la samarreta no se sabia si era de dol pel joc ofert o penitència dels nombrosos aficionats que havien acompanyat l'equip. Per sort els locals mostraven totes les seves limitacions i alguna més.

El motiu per a l'esperança era que durant tota la temporada l'Espanyol ha rendit millor en la segona meitat. En un minut ja havia trepitjat l'àrea del Leganés en dues ocasions. El pas pel vestidor potser havia aclarit les idees. Marc Roca va retrocedir la posició d'inici per facilitar la sortida de pilota al costat dels centrals i en el 52' una gran passada en profunditat va deixar Caicedo sol davant d'Herrerín, però l'equatorià va buscar la potència en comptes de la col·locació. Piatti tindria la següent en una contra, però de nou li va caure a la dreta i va sortir desviat. Mala decisió, però l'onze periquito tenia un altre aire i posava la por al cos als pepineros.

El partit perdia ordre en benefici de les transicions ràpides i Quique va decidir que Baptistão s'hi adaptaria millor que Caicedo. Primer canvi. La incertesa planava en l'ambient, pendents de qui aportaria el toc de geni que decantaria el partit. Gabriel, dels pocs que desespera el públic madrileny fins a fer aparèixer algun xiulet, va provar-ho amb una centrada de rosca emmetzinada que va llepar el pal. Timor i Szymanozski es van molestar en l'oportunitat més clara i la rèplica va ser mirar de donar entrada a Hernán Pérez per buscar unes cames fresques sense perdre verticalitat.

Els minuts passaven i la voracitat periquita s'esvaïa, sense oblidar que havia aparegut a baixa intensitat. Si algú feia mèrits per endur-se els tres punts era el Leganés, com si distanciar-se de la zona de perill fos un galvanitzador més potent que l'opció de situar-se a tocar de les places europees. El Zhar va obligar a intervenir Diego López, mentre que els periquitos es perdien en discussions en cada errada d'un company. David López intentava posar-hi calma. La mateixa sang freda que va tenir Baptistão en l'afegit per combinar amb Gerard Moreno i plantar-se sol davant d'Herrerín, a qui va superar per alt. 0-1. Miracle a Butarque i el somni europeu engreixat una setmana més.