L'Espanyol arribava a Riazor amb el repte de no abaixar els braços malgrat quedar-se sense un argument de pes com era lluitar per entrar a Europa. El perill i la imatge de signar uns partits discrets en el tram final es volia evitar de totes les maneres. Quique Sánchez Flores ja va assenyalar la importància de mostrar una imatge competitiva i afilada fins a l'últim minut. Una qüestió no només circumscrita al fet de poder arribar a la vuitena posició, sinó com a vitamina per seguir alimentant la dinàmica positiva de cara a la temporada que ve. El rastre de la desídia dels últims anys, com a mínim, es va esborrar ahir a Riazor. Els blanc-i-blaus no van fer un partit brillant, però van mostrar les armes que els han fet competir al llarg de la temporada. En la primera part, va aparèixer l'Espanyol voraç i letal al davant, el que olora la sang del rival i aprofita els errors de l'adversari. En la segona, més compassiu, no va tenir por de veure's dominat per la rauxa d'un Deportivo al llindar de l'abisme i va aguantar les escomeses amb pulcritud acadèmica.

L'Espanyol va ser molt superior a un Deportivo atemorit. Els gallecs encara necessiten un punt per segellar matemàticament la permanència i malgrat la seva necessitat de puntuar van demostrar el perquè de la seva agònica situació. El Dépor va donar massa peixet regalant part del partit. Es van disparar un tret al peu aviat. Arribas va refusar una pilota de manera terrorífica xutant a l'aire i deixant-la als peus de Baptistão. El brasiler no va desaprofitar el regal per fer el primer gol de la tarda i el seu cinquè, ahir que tornava a l'onze titular després de cinc mesos sense ser-hi. El seu últim matx d'inici es remuntava a l'11 de desembre, contra l'Sporting a Cornellà. L'Espanyol es trobava còmode, sense pressió. Disfrutava del partit i tenia el guió perfilat i al lloc correcte per seguir alimentant l'avantatge de gols. El Dépor seguia en estat comatós pel greu error i els nervis afloraven. Marc Navarro, titular ahir per la lesió de Javi López, va fer un canvi de joc cap a Piatti. L'argentí va superar Juanfran i va dibuixar una assistència perfecta cap a Gerard Moreno, que arribava des del darrere. El punta de Santa Perpètua no va perdonar i va fer el seu tretzè gol en la lliga. Una diana més per al pitxitxi blanc-i-blau, que segueix engreixant el seus números de killer en una temporada (la millor de la seva carrera) per emmarcar. Riazor no aguantava més i xiulava la inoperància del seu equip. El segon gol encara donava més tranquil·litat a un Espanyol que, amb molt poc, va fer molt mal al seu adversari: dues arribades, dos gols. Letal en atac, un dels signes característics de l'Espanyol al llarg d'aquesta temporada. El Dépor intentava fugir del conformisme. Amb tot perdut, va enllaçar dues bons accions en el tram final de la primera part. Borges va enviar una pilota al pal i Diego López va posar una mà decisiva evitant el gol d'Ola John.

La rebel·lia gallega va tenir premi després de la represa. Ola John va aprofitar la seva velocitat per assistir Andone, que no va fallar. El partit agafava una nova dimensió. El Dépor veia a prop l'empat, un botí excel·lent després de marxar al descans amb 0-2. Un punt que hauria pogut ser or per als locals i certificar virtualment la permanència. El Dépor semblava un altre i l'Espanyol feia la sensació que encara no havia sortit del vestidor. Diego López va resultar decisiu amb dues aturades davant Arribas i un segona a xut d'Andone. Ola John, en alguns moments va semblar un dimoni per a la defensa blanc-i-blava. L'holandès va revolucionar el partit per als locals, que es van creure capaços de capgirar la situació. Tot i això, amb el pas dels minuts, el partit es va refredar i els periquitos van mantenir el seu avantatge, però la sensació era que els locals tenien més a prop l'empat que no pas el catalans. Al final, l'Espanyol va aconseguir amarrar un triomf que li serveix per incrementar la seva quota de punts fins als 53 i mantenir vives les possibilitats d'arribar a la vuitena posició que ara ostenta l'Eibar, amb un punt més.