Espanyol

Futbol

Primera divisió

Un Espanyol de fogueig

La inconcreció ofensiva dels de Quique, que es van fer un fart de fallar, va ser letal i el València en va fer prou amb una rematada de Gayà per sumar el triomf

És el primer cop del curs que l'Espanyol encadena tres derrotes a Cornellà

espanyol 0 valència 1

VALÈNCIA:Domènech, Montoya, Mangala, Ezequiel Garay (Santos, 46'), Gayà, Orellana (Carlos Soler, 66'), Parejo, Medrán, Nani, Rodrigo (Munir, 85'), Zaza. ESPANYOL:Diego López, Marc Navarro (Marc Roca, 66'), David López, Diego Reyes, Aarón, Hernán Pérez (Caicedo, 72'), Javi Fuego, Víctor Sánchez, Jurado (Melendo, 85'), Gerard Moreno, Léo Baptistão. GOLS:0-1 Gayà (75').ÀRBITRE:Ocón Arraiz (La Rioja). Va mostrar grogues a Nani (33'), Orellana (58'), Carlos Soler (80') i Montoya (84').PÚBLIC:37a jornada del campionat de lliga a l'RCDE Stadium. 20.111 espectadors van veure el partit en directe.

Hi ha un axioma en la vida que diu: qui perdona ho acaba pagant. L'Espanyol es va fer l'orni en atac. Es va dedicar tot el partit a errar clares ocasions de gol i després de donar vides extres al rival aquest va acabar robant la cartera als blanc-i-blaus. El València va tenir una ocasió clara i en la primera rematada entre els tres pals en va fer prou per emportar-se els tres punts amb un gol de Gayà a un quart d'hora del final. Cara de babau d'un Espanyol que va anar a l'atac amb una pistola de fogueig. Va ensumar el perill, va dominar totes les facetes del joc però el futbol només dona premi a qui acaba marcant. Els blanc-i-blaus van flirtejar tota la tarda amb el triomf. Semblava que la noia més maca de la festa acabaria a mans dels homes de Quique i més amb un València sense ànima que esperava amb desig posar fi a una temporada horrorosa. Però els valencians es van comportar com el catxes de la festa. En veure que l'Espanyol no concretava el procés de seducció va decidir, en un tancar i obrir d'ulls, emportar-se la noia, anomenada victòria, amb un sol moviment de ball. Així es va signar el final de temporada a Cornellà. Amb tristesa i decepció. És la primera vegada del curs que els blanc-i-blaus encadenen tres derrotes al seu feu.

La petita tragèdia es va cuinar a foc lent. L'Espanyol marxava al descans amb cara de perplexitat. Més d'un aficionat feia el còmput d'ocasions fallades davant la porteria de Domènech. Els blanc-i-blaus van ser un fusell de repetició però amb bales de fogueig. Faltava pólvora per rematar la feina. Ben plantats sobre el terreny de joc, els deixebles de Quique Sánchez Flores ho van fer tot bé menys la rematada. Buscaven i remenaven la pilota a la recerca de vies d'aigua per fer mal al València. Un rival adormit, dispers i que només es va apropar una vegada a la porteria de Diego López amb una tímida rematada de cap de Nani. El porter gallec va ser un espectador més. La màxima emoció la va viure abans del xiulet inicial amb l'afició aclamant-lo a crits. L'Espanyol vivia plàcidament en defensa però es feia un fart d'errar ocasions. El primer, Jurado. Xut al lateral de la xarxa. L'inici del repertori d'intents fallits. Els catalans trobaven una autopista sense peatge per la banda dreta. Superioritats a dojo. Gerard Moreno es va plantar dins l'àrea però el seu xut, massa tou, va ser atrapat per Domènech. Persistia l'Espanyol per avançar-se en el marcador. Marc Navarro la va tenir en una franca rematada de cap que no va trobar porteria i va sortir per sobre del travesser. Seguia i seguia. Les ocasions arribaven com pluja fina i el València serrava les dents per evitar la tragèdia. Gerard acaronava el gol i amb tot a favor va fer un misto. El seu peu no va trobar la pilota. Mans al cap. Mirada al cel. Incredulitat a cabassos. Per rematar un primer acte d'intents fallits, triple ocasió de l'Espanyol amb xut d'Hernán i Baptistão. Mangala, nerviós tot el partit, va ser decisiu convertint-se en un mur i rebutjant tots els xuts com un expert pilotari. L'Espanyol remava i remava i marxava cap al túnel de vestidor amb cara d'amargura. Havia buscat el partit com ningú però sense el premi desitjat del gol. El seu oponent respirava com qui surt eixut d'una tempesta. La qüestió era si l'impermeable valencià resistiria.

El guió del partit no va variar en la represa. L'Espanyol insistia tot i que la primera ocasió va ser per al València. Zaza va aprofitar una inconcreció dels locals per provar sort. Un xut anecdòtic que va deixar pas al continuat domini territorial de l'Espanyol. Un monòleg insuls que seguia topant amb les errades en els últims metres. Baptistão va enxampar una pilota dins l'àrea però el seu xut, amb la cama dreta, va anar als núvols. El festival d'ocasions errades no tenia aturador. Jurado va engaltar una pilota des de fora de l'àrea després d'un córner. Caicedo va agafar el refús dins l'àrea però la pilota no va acabar entre els tres pals. Més lamentacions a la graderia. El pitjor arribaria un minut després. Parejo es va inventar una assistència filtrada que va recollir Gayà. El lateral va fer mitja volta i de xut creuat va superar Diego López. Es feia el silenci a Cornellà i l'Espanyol era víctima dels seus propis errors. Qui perdona ho acaba pagant. El comiat de la temporada a Cornellà va tenir un sabor amarg. Difícil de pair. Ara queda una última bala divendres a Granada.

LES FRASES

No és un final amarg; em quedo amb les sensacions. A vegades hi ha accidents i el resultat no és just; ara els ha tocat a ells
Hem estat solvents i més consistents, però ens ha faltat l'eficàcia d'altres partits. Ells han guanyat com ho hem fet nosaltres en altres partits
Xiulets a Jurado? El que volem és cuidar i protegir tots els nostres futbolistes
Quique Sánchez Flores
entrenador de l'espanyol
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.