Espanyol

futbol

Espanyol

Mal inici i mal final

L'equip blanc-i-blau mai havia encadenat tres derrotes seguides a Cornellà

L'onze periquito ha sumat menys punts a casa que la temporada anterior i que altres anys en què la permanència era l'objectiu

L'Espanyol tenia l'opció de fer una temporada històrica a casa, si bé el calendari ja advertia que no seria gens fàcil. Els últims visitants a l'estadi de Cornellà eren el Barça i l'Atlético, amb una cloenda contra el València sense res en joc. El balanç dels tres partits diu una cosa quant a joc i una altra de ben oposada quant als punts. 0 de 9, ni un gol marcat. Amb tot plegat, els jugadors blanc-i-blaus s'han trobat que sent la temporada positiva, els registres com a local no ho són, ja que fins i tot han quedat per sota dels de l'anterior, en què es va viure un canvi d'entrenador i permanència va ser la paraula que va acompanyar sempre el viatge.

La voluntat de convertir Cornellà en un fortí és una cançó que sona cada temporada. I mai s'aconsegueix. El curs 2016/17 no en serà l'excepció. En té la culpa un mal inici i un mal final. L'Espanyol va tenir una arrencada farcida de problemes i els tres primers duels a casa van derivar en quatre empats, amb el Màlaga, el Vila-real, l'Eibar i l'Athletic, i dues desfetes, contra el Real Madrid i el Celta. La primera victòria no va arribar fins a la visita del Leganés. “L'inici ens va costar, però sempre hem anat creixent. A casa hem tingut ratxes boníssimes. El partit del València, una llàstima, més que per la derrota, fan mal les sensacions. Es va jugar millor, però quan perdones t'ho fan pagar. El València va marxar amb com a mínim dos punts de més”, recordava David López. La realitat és que l'onze periquito es va saber refer dels problemes inicials fins a aconseguir ser molt sòlid com a local. El rumb es va redreçar fins al tram final, amb tres derrotes consecutives, un fenomen que no s'havia viscut mai des del canvi d'estadi.

Una mala ratxa sense precedents en els darrers anys. Problemes d'efectivitat contra l'Atlético, regals en el derbi i poca punteria dissabte contra el València. Tres derrotes i sense fer ni un gol. “Ens hauria agradat acomiadar-nos amb una victòria. No treu tota la feina que hem fet fins ara. La gent és intel·ligent i sap tota la feina que hem fet per arribar fins aquí, que no l'espatllen els tres últims partits”, recordava Diego López. El balanç final de la temporada de l'Espanyol a casa és de vuit victòries, cinc empats i sis derrotes, 29 punts sumats de 57, amb 28 gols marcats per 24 d'encaixats.

El mal inici i el mal final fa que un any més Cornellà quedi lluny de ser un fortí. I no cal anar gaire lluny per veure-ho. L'Espanyol va viure la temporada passada moments molt complicats, amb un canvi d'entrenador i l'amenaça constant d'acostar-se massa a la zona de descens. Malgrat tot, entre Sergio González i Constantin Galca van acabar sumant nou victòries i cinc empats i van superar de tres punts la marca de Quique Sánchez Flores en el seu primer any. “Desconeixia la dada. Es fa estrany haver sumat menys punts, la veritat. Però crec que pel que fa a sensacions i a joc és diferent. Contra el València, el Barça o l'Atlético crec que la gent havia de marxar contenta amb el que es va veure a la gespa, una altra cosa és el resultat”, ressaltava Víctor Sánchez.

El tercer pitjor

Els 29 punts sumats del primer any de Quique Sánchez Flores igualen el registre de l'última temporada a Montjuïc i es troba entre les pitjors de l'era de Cornellà-el Prat. Sergio González en va acumular 30 en el primer any dirigint l'equip blanc-i-blau, mentre que Mauricio Pochettino va superar la marca en els tres primers exercicis al nou feu periquito. 31 el curs 2009/10 i 2011/12 malgrat acabar en pitjors posicions en la classificació que en l'actual i situant el sostre en els 35 de la 2010/11, que es va tancar en el vuitè lloc. La decadència de l'era Pochettino i l'arribada salvadora de Javier Aguirre va derivar en 25 punts, un menys que els lligats pel mexicà en solitari, xifres que no estan lluny de les d'aquesta temporada, si bé aleshores l'únic objectiu era salvar-se. Així, Quique ha signat el tercer pitjor registre des del canvi d'estadi fa vuit anys per culpa d'un mal inici i d'un mal final.

ELS PROTAGONISTES

L'afició és intel·ligent i sap que els tres últims duels no espatllen una temporada bona
Diego López
porter de l'espanyol
Es fa estrany haver sumat menys punts, però pel que fa a joc i sensacions crec que és diferent
Víctor Sánchez
migcampista de l'espanyol

Aplaudiments en el comiat contra el València

Els números indiquen amb claredat que la temporada a casa no ha estat per tirar coets. La trajectòria de l'equip s'ha dibuixat a batzegades, amb una nefasta arrencada, una fase bona i un mal final. Però com els jugadors de l'Espanyol s'esforçaven a ressaltar, les sensacions són diferents. Es va poder veure quan va sonar el xiulet final contra el València. Algun xiulet molt aïllat, inferiors als sentits quan Jurado va ser substituït, així que la majoria dels seguidors periquitos van optar per dedicar-los aplaudiments. Fins i tot des de la zona de la Curva Jove es va demanar als jugadors que tornessin a sortir a la gespa per poder acomiadar la temporada i dir adeu als que trepitjaven la gespa de Cornellà com a locals per darrer cop. Una petició força tímida, perquè el sector 109 i 110 ni tan sols va arribar a la mitja ocupació en el darrer enfrontament a casa del curs 2016/17. Així, la iniciativa no va anar a més perquè els futbolistes ni se'n van adonar i van seguir el ritual habitual de dutxa i cap a casa. Això sí, força aficionats es van quedar esperant-los fora de l'estadi per intentar caçar un autògraf o una fotografia quan marxaven amb el cotxe. Diego Reyes va ser qui més estona va estar retingut.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.