La història
La maledicció de l'últim dia
L'equip blanc-i-blau no sap què és guanyar un partit fora de casa en l'última jornada de lliga des de l'any 1973
En els últims temps, el conjunt periquito ha respost sempre que ha tingut l'aigua al coll
La lliga tanca la paradeta el cap de setmana que ve i el primer equip a acomiadar el campionat és l'Espanyol. Els blanc-i-blaus visiten el Granada per cloure l'exercici i es trobaran un rival ja condemnat al descens, però amb ganes de dir adeu a l'afició amb una alegria. L'onze periquito hi haurà de posar molta més empenta per intentar aconseguir la vuitena posició i de passada posar punt final a una maledicció que fa més de quatre dècades que dura.
L'Espanyol juga fora de casa a l'última jornada. Si mirem la història, són dos conceptes que amb l'equip blanc-i-blau són sinònim de decepció. Per trobar l'última victòria dels blanc-i-blaus a domicili per acomiadar el campionat cal anar fins a la temporada 1972-1973, on a les ordres de José Emilio Santamaría es va lligar el triomf, de dos punts aleshores, en imposar-se a Màlaga 0-1 amb un gol d'Amiano a la mitja hora de joc. L'Espanyol acabaria la lliga en la tercera posició per darrere de l'Atlético i el Barça, i a tan sols tres punts del títol, mentre que els andalusos van ser desens. 44 anys més tard, Quique Sánchez Flores mirarà de copiar un dels seus referents a les banquetes sumant el triomf demà a Granada. “Al vestidor no es parla del futur. Estem molt enfocats en el pròxim partit i estem tranquils. Sempre hem de ser ambiciosos i acabar de manera positiva, com més amunt millor en la classificació. No pensem en el rival. Pensem en nosaltres, a mantenir el nostre estil de futbol. Fora de casa sempre has de sortir amb la màxima intensitat. El Granada viu l'últim partit a casa i voldrà guanyar”, va destacar ahir Leo Baptistão.
Eibar i el ‘hat-trick' de Tamudo
L'Espanyol i les últimes jornades no lliguen gaire bé darrerament. En l'última dècada l'equip tan sols ha sumat dos triomfs. Fa un any, la breu etapa de Constantin Galca a la banqueta es tancava amb un 4-2 a l'Eibar i, el 2009, Tamudo va poder tenir el comiat perfecte fent un hat-trick en el 3-0 al Màlaga. La resta de partits han anat acompanyats de decepcions. A domicili l'onze periquito ha caigut dos cops a Vigo, un al Bernabéu i un altre a Mallorca, mentre que a casa no ha anat gaire millor amb desfetes a mans de Sevilla, Almeria i Dépor, amb l'excepció de l'1-1 contra els sevillistes el 2012.
La nova era ha comportat nous aires i més ambició, i en principi ha posat fi a allò de deixar-se anar al tram final sense res en joc, un clàssic en l'Espanyol. Després de la victòria a Riazor va arribar la desfeta contra el València, un duel en què es va notar que els dos equips ja no tenien objectius, però en què els periquitos van gaudir de les ocasions més clares. Els visitants van aprofitar l'única que van tenir. Per això cal pensar que hi haurà una bona resposta a Granada. En els darrers temps tan sols s'ha rendit quan l'onze blanc-i-blau estava amb l'aigua al coll, i Montjuïc va ser testimoni de dues salvacions en l'última jornada amb el gol miraculós de Coro a la Real Sociedad i el triomf contra el Múrcia a les ordres de Luis Fernandez. Ara toca demostrar que també poden rendir quan no hi ha més objectiu que una última alegria.
Notícies
Dimarts,23 abril 2024