Sobreviure als adeus

En els darrers dies han negociat el vincle, que es va tancar ahir a tocar de la mitjanit. A partir de quarts d’una tornarà a ser a Cornellà per parlar, sobretot, de futur. Un d’engrescador. En l’etapa anterior, Perarnau es va trobar sempre més traves que facilitats. Des de la promesa incomplerta durant dos anys de la directiva de trobar equip a un Mattioni que tenia una de les fitxes més altes fins a reduccions de pressupost, passant per la necessitat de vendre jugadors per evitar la fallida econòmica. Ara es trobarà un club radicalment canviat. Un exemple és la massa salarial de la primera plantilla. Dels 19,3 milions de què disposava en la temporada 2013/14 farà un salt a més del doble. La campanya passada, l’estimació era de 40,58, xifra que esperen que creixi lleugerament en la configuració de l’equip. El llavanerenc va haver d’afrontar cada estiu una planificació que implicava vendre jugadors importants. No va poder renovar Verdú i es va treure Wakaso i Forlín el primer any per veure com David López canviava d’aires en l’últim dia de mercat dotze mesos després. I la situació es va agreujar el 2015 sense la columna vertebral, veient volar Casilla, Héctor Moreno, Sergio García, Stuani i Lucas Vázquez. El nivell va baixar i Sergio González no va acabar la temporada. Poc després plegaria. En tres anys va gastar 3,45 milions en fitxatges, tot i que des de la direcció esportiva sempre s’insistia que els 2,2 en Álvaro i Montañés no van sortir del seu pressupost. El central va ser venut fa un any per 4 milions. I en vendes se’n van ingressar 41,6. Uns números espectaculars de com treballar sense recursos, si bé amb aquests marges és normal que algun fitxatge no funcionés, amb Ciani de màxim exponent. L’estiu passat, altes per 14,9 i traspassos per 4,9. Nous aires i per primer cop, Perarnau disposarà de recursos.