L’Espanyol, una vegada més, sospira per formalitzar la marxa de Felipe Caicedo. Són molts els ingredients que fan que la situació sigui insostenible. La relació entre el futbolista i l’entitat blanc-i-blava fa temps que està trencada. Tot es remunta a l’estiu passat. L’equatorià no entenia com sent el futbolista franquícia de l’entitat, l’havien posat en el mercat de traspassos. Una situació difícil de pair i més després de la renovació que li va oferir Chen Yansheng el gener del 2016. El president, tot just aterrar al club, va comprar la totalitat dels drets de l’equatorià per 3 milions d’euros. A més, el davanter es va convertir en el membre de l’equip més ben pagat de la plantilla, amb un salari anual d’1,3 milions d’euros nets, i es va apujar la clàusula de rescissió dels 10 milions als 35 actuals. La durada es mantenia fins al juny 2019. Les presses del mandatari xinès per lligar la que era la seva estrella eren prou eloqüents. Chen volia entrar amb bon peu a l’Espanyol, just després d’estrenar-se a la presidència, i no es podia permetre la marxa de l’equatorià, que en aquell mercat d’hivern havia rebut temptadores ofertes de la Xina. D’aquells temps s’ha passat a la foscor actual. La temporada que tot just ha acabat ha estat la pitjor de Caicedo a l’Espanyol. Només ha jugat 1.217 minuts en la lliga i ha marcat dos gols. Mai s’ha trobat a gust amb el sistema de Quique Sánchez Flores, que l’obliga a fer un alt desgast físic en la pressió i que l’allunya massa sovint de la seva zona de perill: l’àrea rival.

Qui més qui menys sap que ha de marxar de l’Espanyol. Ho sap el club i ho sap el jugador. Ara cal triar un destí. En l’últim any han arribat diverses ofertes per ell, de la Xina i també una del Trabzonspor turc. Totes han estat desestimades per l’internacional, que després de la seva experiència a Rússia i als Emirats Àrabs no vol més destins exòtics. En aquesta línia va l’oferiment del Cruz Azul de Mèxic que entrena Paco Jémez. Les úniques ofertes que va escoltar l’hivern passat amb entusiasme van ser una del Vila-real i una altra del West Bromwich. La del conjunt de la Plana Baixa va ser desestimada per l’Espanyol perquè els groguets només oferien una cessió sense opció de compra. El club blanc-i-blau només acceptava la seva marxa cap a la Plana amb una clàusula de compra obligatòria. El Vila-real s’hi va negar i aquell va ser el final de la història. L’altre, com explicàvem, va ser del West Bromwich. El conjunt anglès li va seguir la pista durant diverses setmanes, però al final l’operació no es va acabar concretant. Però el més important és que el futbolista, i per extensió el seu entorn familiar, veurien amb bons ulls anar a Anglaterra. Aquest és un destí que el sedueix i el motiva. I és que ara mateix, el potencial econòmic britànic és clau per poder tancar una operació que satisfaci els interessos del jugador i de l’Espanyol. Els clubs anglesos tenen prou potencial per pagar una quantitat prou elevada de traspàs per acontentar la direcció de l’Espanyol i també millorar els emoluments que ara cobra l’internacional equatorià a Cornellà.

Felipe Caicedo intentarà marxar, però l’Espanyol no el vol deixar anar a qualsevol preu. El temps passa i el seu traspàs cada dia va a la baixa. Si s’acaba fent una venda, el seu preu serà ostensiblement més baix dels 10 o, fins i tot, dels 15 milions d’euros, que es demanaven per ell l’estiu passat. Ara aquesta quantitat sembla massa ambiciosa i els gestors del club ja es conformarien amb un preu que rondaria els 5 milions d’euros i, de retruc, estalviar-se els diners de dos anys de la seva fitxa per poder alliberar una part de la massa salarial. El serial tot just acaba de començar.