L’inici del mercat ha comportat una plantofada de realitat. Per als aficionats periquitos sobretot, ja que des de la direcció esportiva coneixien la inflació actual i que es necessitarà temps per dur a terme les operacions que tenen al cap. El risc és elevat perquè altres equips sí que tenen els diners per tirar endavant els fitxatges, així que el repte d’assaltar Europa no serà fàcil. Ha fet falta ben poc per comprovar-ho de ple.

El Porto necessita ingressar diners pel joc net financer. És una de les armes que l’Espanyol volia fer servir per acabar rebaixant els set milions d’euros de la clàusula de compra de Diego Reyes després d’un any de cessió, que d’entrada no preveu abonar. Alhora el club blanc-i-blau pentina el mercat per incorporar un central amb rol de titular. El Nàpols reclama sis milions per Albiol, un preu també massa elevat, així que l’exmadridista ja ha afirmat que no es mourà. Els homes de Quique Sánchez Flores van acabar vuitens i l’objectiu és escalar posicions, amb les places europees com a següent pas. Ni un mes des del final de la lliga, ja es comprova que el salt no serà senzill. Només cal donar un cop d’ull als rivals que han quedat al davant. El Vila-real ha donat per tancat el capítol d’incorporacions després de gastar-se 14 milions en Enes Ümal i 14 més en Rubén Semedo. Fa un any van invertir-ne 56,3, amb Soriano (14) i Sansone (13) de sostre, per 47,2 la temporada 2014/15, si bé cal dir que els groguets són una de les entitats que millor es mou amb les vendes, així que equilibren l’economia. En el cas de la Real Sociedad també busca defensa i s’havia interessat pel retorn de Diego Reyes, però pagarà 8 milions al Madrid per Diego Llorente. En l’exercici anterior en va destinar 25 a millorar la plantilla. I l’Athletic és un cas a part, però el pressupost i el règim foral li van permetre fa un any retenir Laporte, malgrat que el City estava disposar a pagar-ne més de 50 milions. Una mostra del poder dels bascos.