Sergio García (Barcelona, 1983) i Esteban Granero (Pozuelo de Alarcón, Madrid, 1987) es van presentar ahir com a nous jugadors de l’Espanyol. Aquests dos futbolistes són, fins ara, les úniques dues cares noves amb les quals comença la pretemporada el conjunt de Quique Sánchez Flores. Per a Sergio García el dia d’ahir va ser una tornada als orígens. No cal descobrir el davanter del Bon Pastor, que feia temps que arrencava els fulls del calendari per tornar a vestir de blanc-i-blau tornant a portar el dorsal 9. En el mercat d’hivern l’Al-Rayyan no el va deixar marxar. Dos anys després la gent el continua veient com un dels últims mites blanc-i-blaus que han trepitjat Cornellà i així es va veure amb les 3.000 persones que el van rebre a Cornellà i el deliri que va provocar quan va besar l’escut. I és que el seu últim any amb l’Espanyol va ser escandalós, ja que va sumar 14 gols i va regalar nou assistències. Ara el dubte de l’edat –acaba de fer 34 anys– és el que pot anar en contra seu, i s’hi ha d’afegir que ha estat dos anys en una lliga com la de Qatar, molt menys competitiva que no pas l’espanyola. Altres futbolistes s’han estavellat en aquest retorn a l’elit, però Sergio sembla fet d’una altra pasta. “Estic encantat de tornar a ser aquí. L’Espanyol és el club del meu cor. He estat en altres equips però no és el mateix. Espero que la gent estigui contenta amb mi perquè encara em queda molt de futbol. Vull fer gaudir els aficionats. Espero poder portar l’Espanyol al més amunt possible”, reblava el futbolista, que insistia en el seu estat de forma: “Quan vaig marxar físicament em trobava molt bé, però ara mateix no sé què dir. Em trobo molt bé, estic al mateix nivell o intentaré millorar-lo.” I qüestionat sobre com s’imagina la seva rebuda en un partit oficial a Cornellà, no podia ser més expressiu. “Només de pensar-ho se’m posa la pell de gallina”, assenyalava, alhora que també tenia unes paraules per al seu fill, que va plorar fa dos anys quan el seu pare li va comunicar que deixava l’Espanyol. “El meu fill està encantat, m’ha dit que si podia parlar per mi. Considero l’Espanyol casa meva. Va ser una llàstima que ens n’haguéssim d’anar, però ho ha acabat entenent.”

Sergio García es trobarà un club diferent del que va deixar fa dos anys. Els problemes econòmics van fer que marxés al Qatar. Ara l’entitat lluita per reptes importants i el davanter ho assumia amb naturalitat. “L’equip ha evolucionat molt, ha vingut molta gent nova, els objectius que hi havia abans eren uns altres, ara hem de lluitar pels llocs de dalt de la classificació. Tenim equip per fer-ho.”

Falete va marxar sent l’home de més jerarquia del vestidor. Els èxits del primer any de Sergio González a la banqueta van tenir molt a veure amb la gestió interna del vestidor que exercia el del Bon Pastor. Era el capità dins i fora del camp. Ara tot indica que tornarà a estar en la terna dels homes encarregats de lluir el braçal amb el 21 i el futbolista no amagava que li agrada aquesta responsabilitat.“M’encantaria ser capità, però tampoc depèn exclusivament de mi. Els que hi ha ara ho han fet molt bé (Javi López i Víctor Sánchez) i fa temps que són al club.” No obstant això, els actuals capitans veurien amb bons ulls el seu retorn com a pes pesant dins del vestidor i li oferiran compartir capitania amb ells. Sergio va signar un contracte per un any renovable anualment en funció del rendiment de la temporada anterior. La seva clàusula serà de 18 milions.