Espanyol

ESTEBAN GRANERO

NOU MIGCAMPISTA DE L’ESPANYOL

“Europa és el repte i no cal mirar enlloc més”

“Tenim capacitat per fer-ho sabent les dificultats que comporta, però quan els reptes són complicats és quan treus el màxim potencial. No renunciarem a mirar cap amunt”

“No tinc cap dubte de quin és el meu nivell i ara estic en el meu millor moment”

Soc una petició del tècnic, però no parteixo amb cap avantatge; dir això és estar molt equivocat ja que la titularitat te la guanyes cada dia
L’Espanyol no té res a envejar a la Real, no ha de sentir-se inferior a ningú i per afrontar els grans reptes t’has de treure llast psicològic
Em van avisar que el 23 era el de Tamudo. “Aquest és el bo”, vaig dir. Portar-lo és una responsabilitat afegida que m’encanta assumir

Reflexiu, pausat i d’aire introvertit. Així es presenta Esteban Granero (Pozuelo de Alarcón, 1987) en l’entrevista amb L’Esportiu. No és un futbolista convencional. Trenca la tendència dels jugadors moderns, d’aspecte estrafolari. Ell és una persona que es mou sense estridències; no necessita arracades, pírcings ni tatuatges. Fuig de la superficialitat però coneix a la perfecció els detalls d’aquest ofici que es basa en la tenacitat i la perseverança. Jugar i créixer al planter del Madrid marca i ara enfoca amb ambició el repte de portar l’Espanyol a establir-se a l’elit de la lliga.

Per què ha triat l’Espanyol?
Primer perquè hi havia interès i després perquè tenia ganes de sortir [de la Real]. Tenia aquesta proposta i d’altres, però des del principi tenia clar que aquesta era la més atractiva.
Per què?
Tots els que juguem a futbol ens adonem que l’Espanyol ha fet un gran canvi. És un club que està creixent, és un projecte ambiciós que mira cap amunt. Han format un equip sòlid amb jugadors de qualitat i un entrenador que té les coses clares.
Va parlar amb Callejón abans de venir?
Tinc una bona amistat amb ell i sí, hi vaig parlar. Ell no pot parlar millor de l’Espanyol. Per a ell la seva estada aquí va ser molt important i ho recorda amb molta estima. La seva visió de l’Espanyol és excel·lent i el que em va transmetre és tot positiu.
Vostè és una petició expressa del tècnic. L’afició el podria veure com el preferit de l’entrenador?
[Sospira] No ho crec, i qui ho pensi està molt equivocat. Quique no és d’aquesta mena de tècnics. És un entrenador amb les coses molt clares. Té molts jugadors al seu abast i tots d’un gran nivell. Cap de nosaltres tenim avantatge. A més, als meus companys ja els coneix millor que a mi i ara em toca donar el màxim per demostrar-li que puc gaudir de la seva confiança. No jugo amb avantatge.
Jurado també venia de la mà del tècnic i li va costar jugar.
Sé que tinc la confiança del tècnic i del club; si no fos així no m’haurien fitxat, però això és un equip de futbol. Ningú et garanteix la titularitat. Tinc prou experiència per saber de què va la cosa. Les oportunitats te les has de guanyar en els entrenaments i en els minuts que et donin en els partits. En el futbol això és l’únic que compta. El currículum no és res.
Molts es pregunten per què es fitxa un descartat de la Real i que no ha jugat gaire els dos últims anys. Això l’estimula?
A mi no m’ha arribat, això. Dels aficionats he rebut felicitacions i no incerteses. Realment, el que m’interessa són les meves sensacions, no les alienes. No tinc cap dubte del meu nivell actual. Estic en un moment molt bo i amb confiança. Tinc una edat bona [30 anys] i experiència. Em trobo fort. No tinc dubtes que estic en el meu millor moment i tinc moltes coses a aportar.
Arriba amb certs ànims de reivindicar-se?
La idea és ser important i pujar al carro d’aquest equip en línia ascendent. El meu objectiu és ser important no per demostrar res sinó per una qüestió d’ambició i d’identificació amb el projecte. Tots volem donar el màxim per superar i millorar el que es va aconseguir la temporada passada.
El seu fitxatge arriba per ocupar un buit, el de cervell de l’equip. Aquest equip vivia d’aprofitar l’error del rival. Amb vostè hi haurà més possibilitats de portar la iniciativa i pes en els partits? Serà la brúixola de l’Espanyol?
Soc un jugador que pot participar en la creació de joc i l’entrenador té molt clar com vol jugar. És un tècnic que aposta per la pilota i per un joc atractiu. No necessàriament això té a veure amb el fet de ser un equip de possessions extremadament llargues. Cal viure de l’error però, en el món del futbol, les transicions són importants. Cal saber fer-les bé: robar i atacar. Això és una gran virtut i et dona eficiència. L’equip té recursos per dominar els partits. Té quatre idees molt clares però alternatives de joc per ser flexible.
Va coincidir amb Quique als juvenils del Madrid. En essència és el mateix?
El vaig tenir molt poc perquè ell entrenava els més grans i jo pujava algun partit. Però ha evolucionat i només cal veure la trajectòria que porta. Té molta ambició i ganes de treure el millor de cadascú de nosaltres.
El 80 per cent de la feina dels entrenadors és controlar l’ego dels futbolistes. Quique és un mestre en això d’estimular els futbolistes?
En aquest vestidor, pel que he vist, no hi ha egos incontrolables, però és veritat que en un grup de 25 jugadors cal saber gestionar tot això buscant una bona sintonia entre els que no juguen i els que juguen més i alhora fer que tots estiguin alerta i treure el millor del grup. El nostre és un entrenador capacitat per fer-ho. Però els entrenadors no només han de polir detalls tècnics sinó que cal treballar força els factors que poden definir un partit i això no és el 20 per cent restant.
Quique és molt insistent aquests dies?
Ho és, i ha de ser així. Hi ha gent nova i altres del filial i ens hem de posar al nivell dels que fa més temps que treballen amb ell. No només això, el tècnic vol apuntalar tot el que es va fer l’any passat i fer evolucionar l’equip amb nous mecanismes. El repte és ambiciós i ara hem de tenir la ment ben oberta per assimilar tota la informació.
Quin vestidor s’ha trobat?
Les primeres sensacions han estat molt bones. Hi ha un bloc que marca les directrius i el tarannà d’aquest vestidor i després ens hem ajuntat gent de fora que, de seguida, hem entès com funciona tot. Tenim a l’equip gent molt atenta i amable que et faciliten molt les coses per a una ràpida adaptació. És un vestidor exemplar i se’ls veu amb ambició.
Parlant d’ambició, el repte de l’afició i el president és competir a Europa. Com ho veu?
És un repte complicat però els reptes han de ser així. Si millorem un lloc la classificació de l’any passat ja ho tindríem. És un objectiu que hem de tenir i no hem de mirar enlloc més. Tenim capacitat per fer-ho sabent les dificultats que comporta. Però quan els reptes són complicats és quan treus el màxim potencial de cadascú i de l’equip. No renunciarem a mirar cap amunt.
Quines diferències hi ha entre l’equip d’on ve, la Real, que es va classificar per disputar competició europea, i l’Espanyol? Són plantilles equiparables?
Absolutament. No crec que l’Espanyol li tingui res a envejar. La plantilla de la Real és un gran equip però l’Espanyol no ha de sentir-se inferior. El primer pas per afrontar els grans reptes és treure’s el llast psicològic de creure’s menys que els altres i anar a lluitar amb tots. Veig un equip de nivell màxim per competir contra tots.
Falta el detallet de la defensa.
Sí, però el club hi està treballant i em consta que ho faran bé.
Té trenta anys i arriba a l’Espanyol després de fer el cim fa uns anys amb el Madrid. Què representa per a vostè, tot això.
Tinc trenta anys però penso que en tinc divuit i botes noves. Aquesta és una oportunitat molt bonica. Amb trenta que en tinc no em canvio per l’Esteban Granero de fa deu anys. Estic en un moment ideal en tots els sentits i tinc molt fam competitiva.
No li fa por la responsabilitat ni el pes del dorsal 23, el de Tamudo. Per què aquest i no un altre?
Quan vaig arribar em van oferir diversos dorsals lliures, entre els quals hi havia el 23. “Ves amb compte perquè el 23 és el de Tamudo”, em van avisar. “És el de Tamudo? Doncs vull aquest”, vaig respondre. Aquest és el bo. El 23 és Tamudo. Portar-lo és una responsabilitat afegida que m’encanta assumir.
Li encanta llegir, toca la guitarra, és un melòman i ha estudiat psicologia. Si a això hi sumem que és futbolista el resultat és un jugador atípic. Com porta aquest rol?
Des de fora sempre s’ha d’etiquetar; és més rendible. No em sento gens diferent dels meus companys. Cadascú té els seus gustos i aficions; només que les meves criden més l’atenció.
Ho tindrà complicat pel que fa als gustos musicals. Al vestidor s’escolta molt ‘reggaeton’.
No es pensi. Piatti i Fuego m’han comentat que Leiva ve d’aquí poc a actuar a Girona i m’han proposat d’anar plegats a veure el concert. Probablement si es donen les circumstàncies i podem anirem a veure’l junts. Ja tinc un grupet dels meus [riu].
El dia de la seva presentació va estar eclipsat per Sergio García.
És normal; ell aquí és un mite. És un futbolista que ha jugat en molts equips però té una identificació especial amb l’Espanyol. Ha tornat per ser un dels capitans i aportar la seva experiència i qualitat. És un davanter de primer nivell. Per als migcampistes un davanter com ell és un luxe.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)