Enganyar el Barça

Les xarxes socials es van omplir ahir de missatges de jugadors periquitos de totes les generacions que li agraïen la confiança, des de mites com Tamudo i Sergio als últims arribar, com el cas de Melendo. Casanova els va fitxar a tots, alguns, com el davanter de Santa Coloma, a canvi de sis pilotes. Des de l’època en què les categories inferiors es repartien per diversos camps i en condicions molt modestes a l’etapa a la ciutat esportiva de Sant Adrià. El paper escrit a mà amb tots els jugadors que havia descobert i que havien arribat a l’elit era extens, amb murrieria sovint per avançar-se a un rival molt més mediàtic i atractiu, el Barça. Tenia molts recursos. Recordava a vegades com cada cop que trucava a un club de la capital catalana per interessar-se per algun jugador, el president avisava al Barça immediatament. Ja li ho podia recriminar, que feia l’orni i ho negava tot. Un any, ja cansat, li va dir dos noms, que de seguida van fitxar pel gran rival. Aleshores va trucar al responsable i li va dir que cada any era el mateix, així que li podria facilitar dues altes. El president ho va acceptar de seguida per mala consciència i no cal dir que des de l’inici l’objectiu clar eren els qui van acabar vestint de blanc-i-blau. I algun dels altres ni tan sols van començar la temporada de blaugrana per no tenir prou nivell.

L’anècdota reflecteix com Casanova dominava totes les branques del futbol de base per poder portar les perles que captava, tot i tenir al costat un rival que multiplicava per quatre el seu pressupost. A la llarga llista de jugadors periquitos s’hi sumen apostes seves que van acabar estrenant-se al Barça, com Marc Bartra i Tello. I no només es va dedicar al planter en les més de tres dècades vinculat a l’Espanyol. El barceloní va estar quatre temporades com a jugador blanc-i-blau (1975-1979), abans que una greu lesió l’obligués a retirar-se abans del previst. També hi va exercir d’entrenador, fent d’ajudant de Luis Aragonés, Paco Flores –campió de copa al 2000– i Ramon Moya. La feina en què més va destacar, però, va ser el futbol de base després de gairebé dues dècades. Ara hi manen Lardín i Morales... descoberts per ell.

Els problemes econòmics dels darrers temps van comportar una retallada constant i progressiva del pressupost del futbol de base. Arribat a un punt, es va prescindir del responsable. Casanova no va trigar a trobar una nova llar. El Màlaga el va acollir, i la transformació de les categories inferiors dels andalusos és palesa. S’hi va quedar malgrat els problemes de tresoreria i no cobrar en algunes etapes. Si ara tots els treballadors ho fan és gràcies a traspassos de jugadors que han passat per les seves mans, com Sergi Darder (13,1 milions), descartat a l’Espanyol i recuperat per ell, Fornals (12), Samu García (8,4), Samu Castillejo (8) i Juanmi (7). Ahir li van dedicar un minut de silenci.