Espanyol

JAVI LÓPEZ

CAPITÀ DE L’ESPANYOL

“La clau per ser capità és entregar-te als companys”

Javi López està preparat per ser el cap visible del vestidor per tercera temporada

“Vaig aprendre molt de líders com Sergio García i Colotto, i també m’agrada llegir llibres de ‘coaching’ i de treball en equip”

La societat ha canviat molt en poc temps, i les xarxes en són un bon exemple. Són una bona eina, però sempre amb mesura

Serà la seva novena temporada vestint de blanc-i-blau i en totes ha hagut de lluitar per un lloc a l’equip. Exemple de sacrifici i líder per proximitat, Javi López (Osuna, Sevilla, 1986) es posarà de nou el braçal amb el número 21 estampat per emparar un grup de futbolistes que el perceben com un referent de vestidor immillorable.

Recorda la primera vegada que va posar un peu al vestidor del primer equip?
El primer que em ve al cap és la salutació que Kameni feia a tothom. Després, entrar i veure Tamudo, Iván [De la Peña], Luis García, Nakamura... Gent que van ser referents. Tamudo va ser molt proper, Moisés Hurtado i Javi Chica també van estar molt a prop meu....
Hi va entrar acollonit?
En aquell moment tot era il·lusió, allò superava qualsevol por que pogués tenir.
A partir d’aquell moment, quan un puja al tren de primera, disfruta o, com diuen alguns jugadors, pateix?
Hi ha moments de tot. Puc dir que he gaudit i també he patit. Al llarg d’una carrera i d’una temporada mateix les sensacions es van transformant. Tot suma: la teva situació personal, la de l’equip, la teva responsabilitat dins el grup... Hi ha moments per a tot, però el que sí que és cert és que com la primera temporada no hi ha res: la fam, les ganes, la necessitat de mostrar-te... És una cosa nova i ja no la tornaràs a viure mai més. Després no vull dir que no ho donis tot, però no ho vius igual.
Creu que un noi de 19 o 20 anys està preparat per desembarcar en aquest món professional?
Generalment els nois que arriben, com és el meu cas, juguen des dels deu o onze anys. Ara fins i tot abans. Hi ha una formació que sí que et prepara i et va acostant per a quan arribi el moment, però és impossible estar plenament preparat, perquè al final entres en una dimensió que no has viscut mai. Quan aterres al primer equip has de fer entrevistes, estàs en l’opinió pública, surts als mitjans... i aquestes circumstàncies s’han de viure. No se’t prepara per a això. És bo que els clubs, sobretot els formadors, tinguin mecanismes per formar els nois en aquest sentit, però al final és viure-ho, tenir l’experiència.
I per ser capità un es prepara? O ser líder és innat?
La clau és entregar-te al grup. I crec que si alguna cosa em caracteritza és que ho he fet en cos i ànima des que vaig tenir l’oportunitat de ser capità. Estic preparat per anar al front i ajudar els companys i el club en el que faci falta. A partir d’aquí, sempre es pot millorar i acumular experiències.
Diego López va dir que vostè és dels millors capitans que ha tingut mai...
Ja li vaig dir que m’havia alegrat el dia i part de l’estiu, és un orgull que algú de la seva trajectòria manifesti això. Suposo que ho diu per això, perquè m’entrego als companys i intento que tothom estigui content: els que juguen més, que sempre és més fàcil, els que tenen menys continuïtat o jo mateix, en èpoques que he tingut menys protagonisme al camp, he intentat ser un exemple.
Li van entregar el braçal fa dos estius. Va demanar consell a algú o tenia algun referent?
He viscut l’època de gent com ara Sergio García i Colotto, que eren una referència, gent que feia el que fos pel grup, que gestionava l’ambient, i això acaba sent clau per al que passa al terreny de joc. Després m’agrada molt informar-me, llegeixo sobre coaching, sobre treball en equip, compromís... i això m’ajuda a aportar el meu gra de sorra, que al final és el que hem de fer tots, tothom és fonamental.
Què significa tornar a tenir Sergio al costat?
És un luxe. Sabia el que havia aportat en situacions complicades i és un referent, tant esportiu com social.
Amb Dani Jarque hi va coincidir poc...
Em vaig entrenar algunes vegades amb ell i m’hi vaig enfrontar en alguns partits amb el filial, però malauradament no el vaig poder viure gaire dins del vestidor.
Sembla que la porta entre el filial i el primer equip s’ha obert un altre cop. Havent viscut aquest pas, sent que ha d’estar a prop de Melendo, Aarón, Marc Roca...?
La virtut d’aquest vestidor és que tots som iguals i el tracte és homogeni. A partir d’aquí, és cert que als joves, en algunes circumstàncies que desconeixen, cal aconsellar-los, perquè s’enfronten a vivències que mai han viscut. Però tampoc soc partidari d’estar molt a sobre, els hem de deixar que ho visquin.
Ha canviat molt el futbolista que aterra avui?
És diferent, al final la societat ha evolucionat molt en pocs anys. I l’exemple més clar d’això són les xarxes socials, una eina que ens acompanya i que ningú t’ensenya a utilitzar-la. En això som tots una mica autodidactes i amb l’afegit que representem un club històric i estem exposats a l’opinió pública.
De Rossi, capità de la Roma, va dir que agafaria pel coll determinats joves quan veu el que fan a les xarxes...
[Riu] També li vaig sentir dir una cosa similar a Gattuso. A mi em sembla que hi ha temps per a tot, però a les xarxes socials se’ls ha de donar un bon ús. A l’aficionat li agrada saber i conèixer el dia a dia del seu jugador favorit, i acostar-los la part que menys es veu del futbolista també és bonic. Però no se’n pot abusar, perquè pots donar la impressió que estàs més pendent d’altres coses que de rendir i donar-ho tot per l’equip.
Quatre dies abans de l’estrena i amb el mercat a mig completar, el grup respira normalitat?
Sí, en tots els clubs hi ha moviment de noms, entrades i sortides, fins al final. És part del futbol. Aquí estem abstrets del que es diu i preparats per donar el màxim contra el Sevilla.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)